Demà inaugure'm una exposició de dibuixos d'aquestes nines de Montserrat Sorribes, i recitarem poemes.
Nina dels
meus malsons
amb els ull
esbatanats
I les
ulleres morades,
la boca, gota de sang
quallada.
Per no veure el teu esguard
que fa basarda
vaig deixar-te dalt les golfes
amagada
i en arribar Sant Joan
et vaig llençar
a les flames.
a les flames.
Però encara
et veig sovint
en el fons del mirall o
al vidre
de la finestra
espiant-me.
I m’esglaies
Glòria
Ens agradaria molt que vinguéssiu!
quins records al veure el cartell... quan vivia al barri els meus fills anaven a l'escola Sant Medir al costat de la parròquia
ResponEliminaJo visc molt a prop. És un bon barri, sempre m'hi he sentit molt acollida, tot i que vaig tenir que traslladar-m'hi per circumstancies força tristes.
EliminaEntenc que en guardis un bon record.
Llençar una nina al foc? Fa mal d'imaginar, encara que sigui de plàstic. Una nina és més que una joguina.
ResponEliminaLa nina de la que parlo no és una joguina, és un símbol. Coses que ens neguitegen i que de les que no sabem con desprendre'ns. Potser no ho he escrit prou bé, si no s'entén :(
EliminaDe tota manera jo no era de nines, m'agradava més el meu osset de peluix.
Gràcies, Xavier, per venir!
Elimina:)
EliminaA mi m'agraden molt les nines, però aquesta del teu poema em provocaria malsons...Les meves són una preciositat i me les miro amb afecte!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Mai he sigut de jugar amb nines, però reconec que n'hi ha de precioses.
EliminaLes antigues de cartró o porcellana, amb aquells rinxols de cabell natural em fan una mica de yuyu, amb aquells ulls inexpressius i la boca en un rictus. Hi ha gent que les col·lecciona, jo les trobo inquietants, mai ho faria.
Ja veus hi ha gustos per tothom, però segur que les teves m'agradarien, M.Roser.
Petonets
A mi m'agradaven i m'agraden les de roba amb cabells de llana.
ResponEliminaLes nines de roba a mi també m'agraden, no tenen res a veure amb aquestes de les que parlo al poema, que em fan mitja por.
Elimina