dissabte, 11 d’abril del 2015

"PETONS D'ALES BLANQUES"

Un poema d'amor primaveral, de les Itineràncies poètiques.




Petons blancs 
com a flors d'ametller,
-papallones albes-

volen dels teus llavis als meus
que el amor els mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...



                                        Glòria

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. És un amor molt dolç, per damunt del desig, que n'hi ha, preval l'estimació i la tendresa.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies, Carme, és un poema senzill i sincer, sense pretensions.

      Elimina
  3. Quins petons més tendres i dolços que ens regales...
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És aquell amor de les papallones al estomac, que volen fins als llavis.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  4. fins i tot les lletres noten la primavera arrenglerant-se de manera meravellosament poètica, com no amb la teva ajuda....;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera és moooolt bonica, malgrat les astènies i les al·lèrgies, la primavera obre les flors i inspira poemes.
      Gràcies, Joan pels teus afalacs :-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...