diumenge, 18 de desembre del 2016

RELATS CONJUNTS: Malsons a Gràcia

La nostra aportació a Relats Conjunts:




Els malsons de la Natàlia es repetien nit rera nit. Sempre era el mateix: un rectangle de ciment completament esquitxat de colomassa.  I de fons el parrupeig de coloms que anava pujant d'intensitat fins a fer-se insuportable. Llavors es sentia la veu d'en Quimet:
-Colometa!
I ella es despertava, però el malson continuava encara...

                                                                                  

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

24 comentaris:

  1. McAbeu18 de desembre del 2016, a les 8:58

    Una escena perduda de "La plaça del diamant" que s'adiu perfectament a un quadre que no es pot negar que té una retirada a una paret plena de merda de colom, certament. Molt bo. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap19 de desembre del 2016, a les 18:16

      Va ser el primer -i l'únic- que se'm va acudir. Perquè sembla altra cosa aquesta "obra d'art" que caca de colom???
      Gràcies, Mcabeu!
      ;-)

      Elimina
  2. Elfreelang18 de desembre del 2016, a les 11:41

    boníssim Glòria estic d'acord amb en Mac ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap19 de desembre del 2016, a les 18:17

      I jo! Ja em diràs quin relat pot inspirar aquesta desagradable imatge!!!

      Elimina
  3. Carme Rosanas18 de desembre del 2016, a les 13:34

    Boníssim, Glòria!!!

    M'has fet riure i també m'has fet veure clarament la colomassa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap19 de desembre del 2016, a les 18:19

      Gràcies, Carme!
      Estic contenta que t'hagi fet riure, cosa que a la pobre Natàlia no li devia passar, tot el dia entre coloms, entre merda de coloms, pobreta...

      Elimina
  4. M. Roser18 de desembre del 2016, a les 18:56

    Ai pobre, si ha d'esperar que desapareguin els coloms per deixar de tenir malsons...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap19 de desembre del 2016, a les 18:23

      Recordo que en llegir la novel·la aquests capítols dels coloms m'angoixaven força. Segur que ella tindria els malsons que jo m'he inventat.

      Elimina
  5. Sergi19 de desembre del 2016, a les 0:12

    Ostes, estic segur que li expliques aquesta interpretació al tal Pollock i el trenques del tot. S'hauria vist obligat a començar a pintar de debò!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap19 de desembre del 2016, a les 18:28

      Doncs pel que veig aquest Pollock tot ho pinta per l'estil, i té molt mèrit... Té molt mèrit que vengui aquests quadros que de bonics no en tenen res. I segur que li paguen bé!

      Elimina
  6. Alfonso Robles Motos19 de desembre del 2016, a les 23:55

    Molt ben trobat el relat adequat a la 'PINTURA !!, m'he quedat fix mirant i, al final, veia fins els coloms ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap23 de desembre del 2016, a les 1:02

      Doncs encara tens més imaginació que jo, Alfons, jo només veia colomassa!

      Elimina
  7. Garbí2420 de desembre del 2016, a les 22:21

    ben bé un somni de merda....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap23 de desembre del 2016, a les 1:03

      I tant! Un malson que continuava quan és despertava. Amb coloms caganers per tot arreu!

      Elimina
  8. artur21 de desembre del 2016, a les 13:49

    Has trobat una bona coincidència per la imatge del quadre...angoixant, com el somni de la Colometa !
    Precisament aquest dies estic re-llegint el llibre.
    Bon Nadal !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap23 de desembre del 2016, a les 1:06

      Una bona costum que jo no tinc, rellegir els llibres. Però Rodoreda i aquesta novel·la en concret mereix més d'una lectura.
      A mi em va agradar molt "Aloma"
      Bones Festes, Artur!

      Elimina
  9. Helena Bonals21 de desembre del 2016, a les 15:33

    Una molt bona associació d'idees. És millor interpretar així que de cap altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap23 de desembre del 2016, a les 1:08

      No sé com es poden interpretar aquests garagots de colors tan poc atractius, és l'únic que se m'ha acudit, Helena.

      Elimina
  10. Lluís Martí22 de desembre del 2016, a les 14:41

    Ara que ho dius, no deien que Jackson Pollock tenia un colomar a casa seva?
    Molt ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap23 de desembre del 2016, a les 1:09

      Ara ho entenc! D'això li devia de venir la inspiració a Pollock, segur.
      ;-)

      Elimina
  11. Rafel28 de desembre del 2016, a les 12:34

    Ai, jo diria que, abans de passar els coloms, era un mirall trencat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap30 de desembre del 2016, a les 18:41

      Apa, tu reblant el clau. Els malsons devien de ser els de la Rodoreda, doncs.

      Elimina
  12. montse28 de desembre del 2016, a les 17:26

    Un malson indesxifrable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap30 de desembre del 2016, a les 18:42

      El pitjor és que en despertar-se continuava el malson i la colomassa.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...