diumenge, 18 de desembre del 2016

RELATS CONJUNTS: Malsons a Gràcia

La nostra aportació a Relats Conjunts:




Els malsons de la Natàlia es repetien nit rera nit. Sempre era el mateix: un rectangle de ciment completament esquitxat de colomassa.  I de fons el parrupeig de coloms que anava pujant d'intensitat fins a fer-se insuportable. Llavors es sentia la veu d'en Quimet:
-Colometa!
I ella es despertava, però el malson continuava encara...

                                                                                  

24 comentaris:

  1. Una escena perduda de "La plaça del diamant" que s'adiu perfectament a un quadre que no es pot negar que té una retirada a una paret plena de merda de colom, certament. Molt bo. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser el primer -i l'únic- que se'm va acudir. Perquè sembla altra cosa aquesta "obra d'art" que caca de colom???
      Gràcies, Mcabeu!
      ;-)

      Elimina
  2. boníssim Glòria estic d'acord amb en Mac ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo! Ja em diràs quin relat pot inspirar aquesta desagradable imatge!!!

      Elimina
  3. Boníssim, Glòria!!!

    M'has fet riure i també m'has fet veure clarament la colomassa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme!
      Estic contenta que t'hagi fet riure, cosa que a la pobre Natàlia no li devia passar, tot el dia entre coloms, entre merda de coloms, pobreta...

      Elimina
  4. Ai pobre, si ha d'esperar que desapareguin els coloms per deixar de tenir malsons...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que en llegir la novel·la aquests capítols dels coloms m'angoixaven força. Segur que ella tindria els malsons que jo m'he inventat.

      Elimina
  5. Ostes, estic segur que li expliques aquesta interpretació al tal Pollock i el trenques del tot. S'hauria vist obligat a començar a pintar de debò!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs pel que veig aquest Pollock tot ho pinta per l'estil, i té molt mèrit... Té molt mèrit que vengui aquests quadros que de bonics no en tenen res. I segur que li paguen bé!

      Elimina
  6. Molt ben trobat el relat adequat a la 'PINTURA !!, m'he quedat fix mirant i, al final, veia fins els coloms ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara tens més imaginació que jo, Alfons, jo només veia colomassa!

      Elimina
  7. Respostes
    1. I tant! Un malson que continuava quan és despertava. Amb coloms caganers per tot arreu!

      Elimina
  8. Has trobat una bona coincidència per la imatge del quadre...angoixant, com el somni de la Colometa !
    Precisament aquest dies estic re-llegint el llibre.
    Bon Nadal !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona costum que jo no tinc, rellegir els llibres. Però Rodoreda i aquesta novel·la en concret mereix més d'una lectura.
      A mi em va agradar molt "Aloma"
      Bones Festes, Artur!

      Elimina
  9. Una molt bona associació d'idees. És millor interpretar així que de cap altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé com es poden interpretar aquests garagots de colors tan poc atractius, és l'únic que se m'ha acudit, Helena.

      Elimina
  10. Ara que ho dius, no deien que Jackson Pollock tenia un colomar a casa seva?
    Molt ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ho entenc! D'això li devia de venir la inspiració a Pollock, segur.
      ;-)

      Elimina
  11. Ai, jo diria que, abans de passar els coloms, era un mirall trencat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, tu reblant el clau. Els malsons devien de ser els de la Rodoreda, doncs.

      Elimina
  12. Respostes
    1. El pitjor és que en despertar-se continuava el malson i la colomassa.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...