D’un projecte que hem encetat.
Més detalls a ca la Gemma.
Entrà decidida al Cafè Zurich i va demanar un suís. Li van dir que en aquell moment no en tenien. Va marxar sense prendre res.
Tornaria. Ella VOLIA un suís, i de poder escollir amb els ulls blaus.
;·)
Que bo, el micro! Ara mateix l'afegeixo a les ànimes :)
ResponEliminaEm sembla que a mi només se'm acudeixen bajanades, però si t'ha fet somriure ja estic contenta.
EliminaEl teu si que és bo, que tu escrius molt bé, punyetera!
D'ulls blaus, i molt dolç! Si n'era d'espavilada, ella!
ResponEliminaEspavilada n'és, però poc pacient, si s'hagués esperat una mica segur que acabaria entrant-ne un.
EliminaM'encanta!!!!
ResponEliminaUn suís amb els ulls blaus...
No sé si la Sílvia l'ha agafat d'aquí o tu l'has agafat de la Sílvia, però ja sabeu que aquestes coses m'entusiasmen...
No, jo l'he agafat d'aquí. La idea és recopilar els personatges al final del relat de l'ànima perquè quedi més compactat. Només és una idea de moment, i així també ens enllacem més.
EliminaUna noia pràctica. On millor que el Zurich per trobar un suís?
EliminaNo se si he de posar enllaços. Potser té raó la Sílvia, així queda més compactat i assequible per qui ens vulgui seguir.
La Gemma aquesta nit hi posarà remei amb un post.
EliminaMolt bé!
EliminaEl Zúrich punt de trobada
ResponEliminaXelo, vine, t'hi esperem!!!
EliminaEls poemes també formen part del projecte.
Els suïssos estan sobrevalorats, on hi hagi un bon producte català... També n’hi ha amb els ulls blaus, en soc l’exemple ;)
ResponEliminaAmb això hi estic d'acord, Pons, a casa tenim bon gènere amb ulls de colors variats. El meu català els tenia verds.
EliminaLa noia el que volia era provar, variar, comparar...Un caprici, vaja!
La mala mania de posar cambreres, deixa amb gana a moltes clientes.....
ResponEliminaClar! haurien de tenir-ho present i posar cambreres i cambres, mitat i mitat.
EliminaAixí tothom quedaria satisfet, que és el que es pretén.
Ha ha ha! Que llesta! Doncs tant difícil no pot ser, que passegi, que passegi pel Zurich...
ResponEliminaJa en tenim un altre al sarró, Glò, que no decaigui!
Clar, aquesta noia tenia massa presa. No és pot anar així pel món!
EliminaContinuu pensant, aviat un altre.
Jo també vull un suís així! ;)
ResponEliminaQue llaminera! Es que els suïssos sempre venen de gust. Amb melindros millor.
EliminaQuan torni a la cafeteria, si segueixen sense suís, que intenti demanar un brasiler. Torrat.
ResponEliminaO millor que demani la carta. Millor anar ben informada i triar amb criteri.
Elimina;D
Si té l'esperança que li portin, el suïs d'ulls blaus, segur que hi tornarà, i és que les ànimes si s'ho proposen ho aconsegueixen tot...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Segur, a força d'insistir s'aconsegueixen gairebé tot. I si te molta gana que demani alguna una altra cosa.
EliminaTampoc és tan difícil en un cafè com aquest, bon lloc per cercar-lo.
ResponEliminaTens raó, si insisteix segur que l'acaba trobant. Com dius, tampoc és tan difícil!
EliminaQue insisteixi !!..... hi ja el trobarà ; ))
ResponEliminaMolt bo, el microrelat , felicitats !!
Penso que si, no ha de ser tan difícil trobar un suís a Zurich!
EliminaGràcies, Artur! T'hi animes?
Ja ho tornarà a intentar, però sobretot: puntualitat
ResponElimina