Davant la seva insistència ella li va dir que es trobarien al Zurich
dijous a les cinc. Puntual, ell
l’esperava assegut en aquell cafè sorollós i poc acollidor.
No es va presentar. La trucà moltes vegades i mai no contestava.
Va pensar que potser estava confós, havia dit “dijous” sense precisar quin. I va continuar anant al Zurich cada dijous puntualment a les cinc de la tarda.
Mentre, no parava d’enviar missatges i whatsapps al objecte del seu desig, missatges i whatsapps que mai van ser contestats.
No es va presentar. La trucà moltes vegades i mai no contestava.
Va pensar que potser estava confós, havia dit “dijous” sense precisar quin. I va continuar anant al Zurich cada dijous puntualment a les cinc de la tarda.
Mentre, no parava d’enviar missatges i whatsapps al objecte del seu desig, missatges i whatsapps que mai van ser contestats.
Al cap de tres mesos per el cambrer, que era observador, ja era un client habitual: “el senyor dels dijous a les cinc que pren un cafè sol sense sucre”. A les sis se'n anava.
I al cap de tres mesos i mig a través dels vidres de la porta de les
Rambles, finalment, la va veure entrar.
D'esquitllentes es va fer fonedís per la sortida de la Plaça Catalunya...
A ell no interessaven les dones fàcils.
:·<
He he he, és que ja no era l'objecte del seu desig... o ja no era ell el subjecte d'aquell desig... I és que el pas del temps és implacable :) M'agrada, Glò!
ResponEliminaNo sé si és un cagadubtes o un tastaolletes, però un home així més val tenir-lo lluny.
EliminaGràcies, Gemma!
Ha, ha, ha, boníssim!!!!
ResponEliminaGràcies, Carme. Estic contenta que t'agradi.
Elimina:)
Molt bo, Glòria, molt bo! En el mateix moment que té el que vol deixa de voler-ho.
ResponEliminaAixí hi ha moltes persones, que volen i dolen.
EliminaGràcies, Helena.
Després diran q les dones som complicades!
ResponEliminaLoreto, tens tota la raó. Hi ha homes que necessiten un manual d'instruccions per entendre'ls.
EliminaAbans he deixat un comentari però no sé si s'ha publicat... M'ha agradat molt! Aquest home ho tindrà molt complicat per trobar una dona, hehe
ResponEliminaPotser en realitat ni la vol, la dona, potser el que li agrada en realitat és la emoció de conquistar-la.
EliminaColl.. vull dir caram, si a això li deia una dona fàcil... molt exigent veig jo aquest noi. Ara que, és per estar emprenyat. Almenys que gaudís de bones lectures tots aquells dijous mentre esperava.
ResponEliminaHi ha gent que està molt malament. I aquest paio, la veritat, em sembla que no sap el que vol.
EliminaCrec que va aprofitar les estones per llegir "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus", però em sembla que no li va aprofitar gaire la lectura.
O si...
I a ella vols dir que li interessaven els homes amb trastorns mentals?
ResponEliminaPenso que ella no n'estava d'interessada. Gens. I que si anava al Zurich era per demanar-li que la deixes en pau.
EliminaPotser per això va fugir ell, perquè ja s'ho veia a venir. Que trastornat estava, però tonto no ho era.
Quins cafès més sols...sense sucre amb què amenitzar-los :-(
ResponEliminaAmargadot que era! Potser el que li agradava en el fons era està tan sol com el cafè.
Eliminahome de grans reptes
ResponElimina...i un mestre del escapisme.
Elimina:·(
Jo almenys hagués fet un tastet, potser després canvia d'opinió
ResponEliminaÉs que tu ets un home normal, Gasull!
EliminaDoncs si aquesta li sembla una dona fàcil, després que la fet ballar durat tres mesos...
ResponEliminaPetonets.
Si, M.Roser, als homes no hi ha qui els entengui. I aquest encara menys
EliminaRecordes el poema de Sor Juana Inés de la Cruz "Hombre necios..."?
Petonets!
Sembla ser que en aquest Zurich no hi passen mai coses normals, però si amb tres mesos li sembla fàcil... Un relat fresc i agradable.
ResponElimina(abans he fet un altre comentari, semblat a aquest, però no sé si s'ha penjat o no)
Gràcies, Ferran, pel teu comentari. Aquest és l'únic que he trobat.
EliminaImagino que si que en deuen de passar de coses normals al Zurich, però de molt més estranyes que les que inventem segur que també en passen.
Ja saps allò de que"la realitat sempre supera la ficció".
Una abraçada!
Si troba que ella és una dona fàcil, ell és un home dificilíssim!
ResponEliminaHe,he,he!
EliminaTens raó, un tipus molt estrany. Em sembla que és dels que els horroritza el compromís.
Que fort! al llegir el text no havia entès que qui es feia fonedís era ell, pensava que era ella i que havia sigut una coincidència entrar al Zurich a aquella hora i en dijous. Evidentment, la frase final tampoc em quadrava i ara al llegir els comentaris ho he entès tot. Mare mevaaaaa!!!! quin tio!!!!!! Molt bo el relat Glòria.
ResponEliminaDona, molt bon relat no ho seu ser si no l'havies entès :·(
EliminaO és que llegeixes molt de pressa ;·D
Un tio molt estrany, no sé si cagadubtes o poc decidit a iniciar una relació. També podria ser que tingues por de que ella anés al cafè a dir-li que la deixi en pau d'una vegada.
Una abraçada!