BOSC DE PARAULES: El meu llibre

Doncs si, he escrit un poemari que presentaré properament.

La presentació serà el dia  4 d'octubre a les 19,00 hores a la Biblioteca del Vapor Vell, passatge del Vapor Vell 1, xamfrà carrer Joan Guell.
Està tocant a la plaça de Sants.

                                 HI ESTEU TOTS CONVIDATS!
  
                                                                                                                               :D

" ESCAMPADES A LA TAULA..." de J.M.Tibau

Retrobem de nou  les poesies de J.M.Tibau, tendres i desbordant sentiment.

Escampades a la taula

dibuixen abstractes mapes, les molles,

camins il·legibles de tendresa

entre dos plats.

I presencien geloses l'art,

de vegades absent de paraules,

d'estimar-nos.

                  J.M. Tibau

RELATS CONJUNTS: Ruta 66

La nostra aportació a Relats Conjunts: LA REINA DE LA 66

En tota l'estona que duien de viatge no s'havien dirigit la paraula. En sortir dels lavabos de la benzinera va veure la seva maleta i la bossa a terra. Ell l'havia abandonat com un gos  (o com a la protagonista de Bagdag Café)...

El conductor d'un camió es va oferir a portar-la, però la Brenda va refusar la invitació.  Anar a on?

Va entrar a la cafeteria. Una dona amb els cabells despentinats i malcarada servia als clients. La noia va treure de la bossa una capsa de galetes. 

- Aquestes galetes les he fet jo, tasti-les. Busco feina.

I aquell mateix dia va aconseguir treball.

No va trigar ni un mes a fer-se càrrec de tot. La mestressa, en una taula del fons reposava els peus inflats de poagre i s'entretenia fent solitaris - es feia trampes-, ara la seva expressió era de total beatitud: la Brenda feia que rutllés el negoci i ella només tenia que fer caixa al vespre

En poc temps la fama de les galetes es va escampar, corrent de boca en boca entre els camioners, per tota ruta 66. Ningú no passava davant de la cafeteria sense fer-hi estada. El lloc era ara acollidor i polit, el cafè excel·lent i les galetes...ai! les galetes per si soles ja justificaven el viatge de Chicago a Los Angeles. I la rialla de la cambrera els hi omplia el cor.

La Brenda amb els pas de la anys es va convertir en la mestressa del negoci i en una llegenda vivent. Tots els camioners passaven per la cafeteria, i alguns pel seu llit, i tots l'adoraven. La Reina de la 66 l'anomenaven. Els que passaven pel llit li atorgaven una numeració una mica més alta.

Una nit la van voler atracar. Ella -quina una n'era!- és va resistir. D'un tret li van travessar el cor i els bitllets que amagava sota el seu pit esquerre. A la caixa no hi van trobar més que xavalla...

Ara reposa prop de la cafeteria. De això ja fa uns quants anys, però tots els camioners que encara freqüenten la ruta, quan passen pel davant del reialme de la Brenda recorden aquella dona opulenta, riallera, generosa i les seves galetes -les "brendes"- que mai ningú va aconseguir imitar. I fan sonar la botzina com un petit homenatge.

JOCS FLORALS DE SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

  Avui el meu orgull de mare està pels núvols. A l'Eva, la meva filla poetessa, en els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta no li han donat un premi que n'hi HAN DONAT DOS: LA FLOR NATURAL  que podeu llegir al seu blog  I LA VIOLA, que és aquest poema que ve a continuació.

SER DE PLUJA

Ser de pluja

No sentir-me sotmès

ni a la paraula ni al gest

Ser cristal·lí i translúcid

gestar-me sota l'epidermis d'un núvol

nodrint-me de silencis

creixent en la llum celestial

i dur el sol en cada àtom

Ploure amb la cadència d’un salm

i davallar amb justa lleugeresa

coronant cada cim

saltant el congost i la gorga 
sense el dolor punyent de ses arestes

Ser d’aigua

Acaronar els marges del riu

i cantar el llenguatge dolç

de les pedres de tartera

Lliscar per tots els finestrals

i amarar amb dits aquosos

l’herba tendra dels prats

Llevar l’aroma del romaní

que hi ha al voral dels camins

i sadollar així

una natura amansida

que s’adorm amb la rosada

arraulida a ses mans

Ser líquid

I passar per la vida

sense la gravidesa dels mortals

Fluir

i arribar a bon port

amb el conhort de qui ha emanat

de manera precisa i total

Llavors hissar-me a un cel diví

i tancar el cercle vital

                          Eva Moreno

"PARAULA, VEU I LLIBRE"

A banda de recitar un parell de poemes a la inauguració de l'exposició "Paraula, Veu i Llibre" que avui s'inaugura  he participat amb dues "obres d'art". Mireu-les.


       Es titulen:      LLIURES!!!      i     LLETRAFERIDA

...i si voleu opinar sigueu benèvols.

                                                                             :)

I el poema, "Llibres":

Llibres que tan sols fan bonic a la biblioteca

llibres que tan sols serveixen per guardar

flors seques.

Llibres trist i orfe que ningú llegeix,

amb fulls neguitosos de sentir una mà,

resseguir el seu text.

Esperant que uns ulls encuriosits desvetllin,

buscant entre línies, tots els seus secrets.

Llibres ordenats per formes, per color,

per l'estil del llom, ensopits i tristos

impacients esperen la mà amorosida

que els alliberarà de son trist destí.

Que acaroni el llom, que els obri la tapa,

com una finestra, per oferir al mon

tots els seus misteris, tots els seus tresors.

Oh llibres, curulls de saviesa,

oferint bellesa, que feu companyia,

que oferiu consol, amics que aconsellen

que guien i ensenyen i feu millor el mon.

Si us plau: Llibres per tothom!

                                               Glòria

PS: Estic pensant alguna cosa pels "Relats Conjunts" però no se'm acut res. Ho seguiré intentant...

"MEDITERRÀNIA"

El d'avui és un poema molt bonic  inspirat en la nostra terra, escrit per la meva filla Eva, que li va valdre una Englantina.  

 Ara mai,

que la llum ja declina

i s'adorm el dia sobre les vinyes

acluco les pestanyes

amb lassitud

obeint el dia

Tal com fa el temps

sobre la pedra dels teus monestirs

s'ha fet més dolç i turgent

cada paisatge, cada moment

i res ja no esborra

el teu encuny matern

En aquesta hora baixa

em venç l'hivern

em fan basarda les hores

que bateguen sobre el silenci

mentre m'enyoro com un infant orfe

i acarono les meves arrels

Arrels

forjades en tardes mediterrànies

on la tèbia arena m'acotxava el cos rabent

mentre els pins vinclaven sobre el vast blau

i el sol despertava sobre cada llavor :

aquella dels teus homes

i el raïm de cada tardor

Ara mai

que em sobren tants hiverns

recolzo l'ossada sobre cada record

el jorn ja davalla

les ombres s'estenen, inexorables

i no em basta el foc del calder

Com fan els teus ceps

amb les branques lloant el cel

i, dins la terra catalana

les venes del vi rogenc

Acomboia el meu son

del que  ja no tornaré

            E. Moreno i Bosch

Pintura J. Sorolla.

JA HO DEIA L'AVI

Clar i Català.

Que el poble espanyol recordi que, no havent sembrat més que odis a Catalunya, no pot pas certament collir-hi flors d'amor. A sengles malaguanyades campanyes d'efusió, sempre de procedència catalana, Espanya ha respost amb el fuet de l’energumen o amb l'envestida imperativa del cafre.

Francesc Macià (1925)

"POSTRES NOSTRATS"

Una suggerència pel postre de la Diada! 
                                              Crema catalana!!! 

L'inconvenient és que no està cremada  -tan bo que és el sucre cremat!- i que no està resolt com afegir-hi el triangle blau. També falta l'estel, però això és més fàcil de solucionar.


                                                                                                 ;D

UNA NOVA BLOGAIRE

La meva filla Eva, ja te el seu blog. Fins ara podíem llegir els seus escrits a  "El que em passa pel cap" però  ja  te el seu propi espai i és molt interessant. Passió de mare? Em penso que no. Jutgeu vosaltres mateixos: VERS AL COVE

 

                                                                                                                         : D

JA HA ARRIBAT L'HORA...

de perdre aquests quilets de més. 

Un consell:

pot semblar molt pràctic, però no és una bona idea per fer un regal...

                                           :(

EMOCIONA'T

Pell de gallina!

Potser ja l'hàgiu vist tots aquest vídeo, però és digne de recordar.
Quadern de Mots em va fer arribar l'enllaç. 
                                           Gràcies, bonica! 

" ESQUITX "

Arriba l'hora de posar en marxa el bloc. Fora mandra!!!

L'estiu madura

sobre la pell daurada

l'esquitx de l'aigua.

                    Glòria

BON ESTIU!

A totes les companyes i a els companys els desitgem

                                                                                              Fins aviat!
                                                                                                                              :)

TANQUEM ... fins setembre

I tanquem, fins a setembre, amb una TANKA:

Xafogor d'estiu
que omple tota la tarda
de sol i mandra.
Tots els blaus dintre del mar.
Fulla verda a la branca.

             Glòria

"PER TELÈFON" de Montserrat Aloy

Seguim molts sensuals. Avui amb un poema de la nostra Cantireta preferida.

Jo en sé de les cales de
cafè i mató
i dels boscos de pa que m'amagues.
Ben nua, per por
de veure'm dins l'aigua
les barques de la son
hi tiren les xarxes i pesquen,
i a la sorra cauen
les natges i els ulls

i els petons que estan de rebaixes.

                          Montserrat Aloy

" SIÉMBRAME " de S. Hernández

Sagrario és una poetessa que no deixa indiferent, imagineu-vos com és quan la poesia és eròtica!
   

Siémbrame, hombre. Tú
agricultor experto
en tierras salvajes
ábreme surcos en los sueños
deposita tus semillas más exóticas
entre mis labios (no hagas distinciones).
Ha de llover sin tregua
en estos campos míos
hasta empapar
esta reseca tierra en la que habito,
hasta que germinen los frutos
de mi más íntimo deseo,
hasta que enloquezca
la última primavera de mi sangre.

                                 Sagrario Hernández

EROTIQUES

Erotisme per tot arreu...

Pel carrer:

A CAN DEU, Placa Concòrdia, 13
el dia 1 de Juliol a les 19,30 hores.  "Eros a Can Deu"

LECTURA DE POESIA ERÒTICA
 

I al VAPOR VELL,Passatge Vapor Vell,1 
el dia 2 de juliol a les 19 hores.  Pintura i Poesia

L'EROTISME A L'ART

Us hi esperem. 
Si ho desitgeu també hi podeu participar...recitant.

                                                                  :)

" DIVISA "

Lletraferida de pura raça.

Si has nascut cavall de foc
has de saltar la tanca
i allà on no hi arriba el cos
hi arriba la paraula
 
            Eva Moreno

REMBRANDT EN VIU I EN DIRECTE!

Original manera de promocionar el Rijksmuseum d'Amsterdam: si la gent no va al museu el museu surt al carrer.

 La vida dels museus no és fàcil avui en dia, ja que amb les noves tecnologies  és difícil atreure al públic a l'art clàssic. A Holanda van agafar com a model el famós quadre de Rembrandt de 1642 "Ronda de nit" i simplement li van donar vida, per sorpresa de persones que estaven en un centre comercial.

                                      :D

" VIGÍLIA ( Salmòdia-aniversària)" de Deomises

 De nou un plaer compartir la poesia de Deomises. Gràcies Lluís!

                                               [set mesos des que la vida ha recomençat plena d'esperança,
                                                                          malgrat les adversitats, plena d'amor, Anna]

Com qui ha retornat a la vida i se sap afortunat,
Guaito el paisatge que m'envolta i no l'imagino
Sense tu, Anna, en la senzillesa de voler besar-se
A qualsevol racó del món que somniem tots dos.

I converteixo els retalls de tu en records tangibles,
Els passeigs curulls de sol en motius per avançar
Cap al demà més proper, l'ofrena contra la por,
El sentiment més pur amb què es fan els somnis.

Com qui ha despertat després del torb i tasta la pau
Novament i s'omple els pulmons d'aire fresc i respira,
Tot duu el teu nom, Anna, i el pronuncio entre xiuxiueigs.

I mudo les hores perquè arribi abans la nit, que porti
El teu descans i la vigília i el plaer de veure't dormir,
Amb la joia de viure cada dia com un jorn per celebrar-se.

                                  Deomises 

Pintura: F. Revello de Toro