Siémbrame, hombre. Tú
agricultor experto
en tierras salvajes
ábreme surcos en los sueños
deposita tus semillas más exóticas
entre mis labios (no hagas distinciones).
Ha de llover sin tregua
en estos campos míos
hasta empapar
esta reseca tierra en la que habito,
hasta que germinen los frutos
de mi más íntimo deseo,
hasta que enloquezca
la última primavera de mi sangre.Sagrario Hernández
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
dimecres, 26 de juny del 2013
" SIÉMBRAME " de S. Hernández
Sagrario és una poetessa que no deixa indiferent, imagineu-vos com és quan la poesia és eròtica!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El cicle de la vida a la pell...Tota una metàfora.
ResponEliminaMetàfores força explicites!
EliminaÓNDIA!!! MON DIEU!!! :DDD (plas, plas, plas, plas... ad infinitum)
ResponEliminaDoncs demà va el teu...i després vacances!
Elimina