BONES VACANCES!!!

Companys blogaires

gaudiu de l'estiu.

                          ... i fins el setembre!

                                                      :-D

"FOC A LES ALES"

Avui, comparteixo una poesia que desitjo que us agradi.

A força de trucar la porta equivocada

tens els nusos dels dits plens de sang i de nafres.

Voles, com la falena per la llum encegada;

no notes la calor que ja et crema les ales?

Quan lluites tenaç en fútils batalles

guanyes experiència, però pagues peatge.

Llueixes les osques talment com medalles,

són sol cicatrius de cops i d'urpades.

Vols viure de presa, corrent endavant,
sense veure on vas, sense deturar-te.

Per arribar a on?

                   Ningú està esperant-te. 

                                        Glòria

Passejant per Barcelona: UNA DEESSA CENSURADA

Des que m'he fet càrrec d'organitzar les rutes literàries del Grup d'opinió Àmfora,  associació a la que pertanyo, trobo pel carrer o descobreixo googlejant petites anècdotes, fets intranscendents, curiositats que comparteixo i que espero us facin somriure.

Passejant per la Gran Via, enfront mateix de l’antic Hotel Ritz, podem trobar una font purament ornamental coronada per una figura fent equilibris damunt del pedestal on reposa. És la mitològica deessa romana Diana.

Nascuda poc abans que el seu germà bessó Apol·lo, Diana era filla de Júpiter i Latona. Sent testimoni dels dolors del part de la seva mare, va demanar i va obtenir del seu pare la gràcia de guardar perpètua virginitat, com la seva germana Minerva. Per aquesta raó aquestes dues deesses van rebre el nom de «verges blanques».

El mateix Júpiter la va armar amb arc i fletxes i la va fer reina dels boscos. Li va donar com comitiva un nombrós grup de belles nimfes que havien de fer vots de castedat, i amb qui es dedicava a la caça, la seva ocupació favorita. Diana era protectora dels boscos i les collites però era severa, cruel i venjativa, qui l’ofenia patiria de segur la seva ira. 

L’autor és el barceloní Venanci Vallmitjana, un escultor de renom format en la prestigiosa Escola de la Llotja. Ell és l’autor de moltes de les estàtues que podem veure al parc de la Ciutadella o a la plaça Catalunya. Quan en 1898 va presentar el projecte de la font va concebre la figura completament nua. Perquè dons ara la veiem amb una pudorosa túnica que tapa les parts més intimes de la seva anatomia? Doncs per què quan es va decidir tirar endavant el projecte, l’any 1913, estava en el poder un govern conservador amb una majoria absoluta, el qual vetllant per la moral i les bones costums va decidir presentar-la decorosament abillada.

Un fet semblant va passar a Mèxic amb “La flechadora de estrellas” estàtua  de bronze, obra de Fernando Olagibel inaugurada el 1942 i a qui la Lliga de la Decència va obligar a posar unes calces de malla que va “lluir” fins al 1968, quan amb motiu de les Olimpíades es va restituir a la deessa la nuesa amb la que fou concebuda.

Les ciutats estan plenes de curiositats i anècdotes, a cada racó trobem una història.

                                                La deessa sense calces.

"JOC BRUT"

No sé donar cartes marcades,

no sé tirar daus carregats

Vull jugar net i perdre si s'escau

amb tota dignitat.

Si la veritat es virtut que honora,

perquè ningú no la vol escoltar?

Tots solem dir petites mentires,

tothom vol escoltar mitges veritats.

I acostumats en compliments i vanaglories

ens horroritza saber que pensen de veritat

amistats, que d'amics no en tenen gaire,

companys,que en ocasions ens han negat.

La bena als ulls, un filtre a les orelles,

la boca per dir frivolitats. Així vivim contents.

Tranquils. Amb còmode ignorància. 

Que és perillós portar el cor a la mà.        

                                                        Glòria


 

        

                                 

RELATS CONJUNTS: Un viatge accidentat

La nostra aportació a Relats Conjunts.

Doncs aquí ens teniu, amb les oïdes tapades amb cera i remant com a desesperats per sortir del parany de les sirenes. I nostramo, l'Ulisses, lligat al pal major per no tirar-se de cap a mar i anar a l'illa on són elles, el que representa una mort segura. Ja veurem si en sortim d'aquest mal pas, perquè des que hem salpat de Troia no guanyem per ensurts.

A mi em sembla que l'Ulisses li agrada això d'anar a guerrejar i passar aventures, més que no quedar-se tranquil·lament  a Ítaca a cuidant-se dels seus assumptes. És el que tenen els herois, que no saben estar-se quietes. Ja hem direu si és normal el sidral que s'ha muntat perquè la bella Helena va deixar plantat a l'estaquirot de Menelau, que ja es veia  que no feia per ella, un tros de dona com l'Helena amb aquell tita-freda. No és estrany que fugis amb el Paris, un jove molt ben plantat -i dotat- pel que diuen. Deu anys de guerra, de patiments i milers de companys morts per un atac de banyes!

I ara un via crucis per tornar a casa, que dubto molt d'arribar-hi, a totes les illes que topem fem parada i fonda. Hem trobar de tot i res de bo: gegants, fetilleres i ara les sirenes.

Que Zeus ens agafi confessats!

                                                                                                   ;-)

"JO EM CREC EL QUE PASSA EN UNA IMATGE"

He rebut “Jo em crec el que passa en una imatge” per gentilesa de l’Helena Bonals.

El llibre és preciós. L’objectiu de Vicenç Lefebre, copsa tota la bellesa en l’instant irrepetible en que es produeix. Ell és de sobres conegut en el món blogaire i el seu talent  ha estat guardonat amb prestigiosos premis . 

Si a això afegim la mirada de l’Helena  el llibre guanya rellevància. Els ulls de l’Helena, sempre lúcids i observadors capten matisos i peculiaritats. A través d’ells veiem amb profunditat, gaudim de detalls que la seva sensibilitat detecta i que a lectors  menys observadors s’escaparien. Ella ens fa pensar i això fa que augmenti el gaudi de la imatge.

Un tast:

"Les punxes dels avets fereixen menys els núvols si són reflectides en l'aigua cristal·lina de l'art, que sempre ens redimeix"

Un llibre per fruir de la bellesa de les fotografies  i , en moments de més introspecció,  per  reflexionar llegint-lo.   Un llibre, en fi, molt recomanable.

Gràcies, Helena!

                                                                                                        :-)

1001

Disposada a continuar compartint poesia al GloBos estrenaré, de manera provisional, un disseny diferent. Convençuda de que per llegir és millor negre sobre blanc n'he seleccionat dos entre els que he de decidir:

o aquest

Abans he fet una copia de seguretat, seguin els consells de l'Elfree, que va ha estar a punt de perdre el  "Si dubto...", fent provatures.  
De mica en mica -tinc tot l'estiu per fer-ho-  l'aniré personalitzant i millorant -etiquetant per temes, unificant la lletra, canviant alguna imatge- fins a convertir-lo el més atractiu possible pels amics i passavolants que el visitin.
Tot això em donarà feina, però la faré molt de gust. Confio que els resultats us agradin. 

                                                                                                  :-)

"CATARSI"

Per fi funciona tot! Ho aprofito per compartir un poema.

Avui

el cel es un safareig de núvols

i els ulls hi submergeixen la mirada

La tarda

llisca mandrosament i, a voltes,

s'enganxa a les branques del meu arbre.

Immòbil

deixo calmosament que s'omplin de sorra

totes les cel·les de la meva ànima:

Tot enterrat

l'angoixa, la tristor, el foc de la passió

i amargues llàgrimes.

La solitud 

que ho corsecava tot, l'enyor, 

la enveja, la nostàlgia...

Resta 

tan sols a dintre meu la serenor.

I una buidor que espanta.

                                              
                                     Glòria     

CONTINUEN...

el problemes a  Internet!  
Jo que aprofitava el fi de setmana per bloguejar...

 Paciencia!!! Quin remei...

                                                              :-(   

RELATS CONJUNTS: Les aparences enganyen

*La nostra aportació a Relats Conjunts.

Sembla un angelet, amb el seu posat senzill i humil, vestida de dol rigorós, la careta entristida, els ulls plens de llàgrimes, qui endevinaria el ser abominable que porta a dins? Ningú imaginaria que ella es la "Dolça dama", la senyoreta de companyia que es guanya l'afecte de velletes de bona posició, amb la família lluny i que després, traint la confiança que en ella havien dipositat, moren misteriosament i misteriosament també desapareix ella amb tots els diners, joies i objectes valuosos. Ja en van tres. La segona era la meva mare.

Amb les ulleres i el bigoti no m'ha reconegut. Tot plegat només m'havia vist una vegada a la llum dels canelobres. La vigilo de prop, és astuta, no vull que se m'escapi. He aconseguit posar-la nerviosa amb la meva xerrameca. A la pròxima parada pujarà el sheriff i la detindrà, abans que el tren arribi a Albany on espera trobar el seu company i còmplice. Ell ja ha confessat.

Una noia tan llesta com ella hauria fet bé d'escoltar a les iaies. Quan la mare li deia que el seu fill era el famós detectiu Sherlok Marlowe, hauria d'haver mesurat amb qui s'enfrontava. 

                                                                                                    :-(




*Per misteris que a vegades passen a la xarxa la primera versió que vaig escriure pels Relats va desaparèixer. Aquesta la he tornat ha escriure el més semblant possible.  També van desaparèixer els comentaris de la M.Roser i d'en Xavier. Ho sento, no es culpa meva, que prou greu em sap.

RUTA LITERÀRIA PER LES FONTS

M'agradaria que m'acompanyéssiu en aquesta  ruta literària que he organitzat -jo soleta- amb molta il·lusió. Penso que si el temps ens acompanya pot ser un passeig molt distret de dues hores, amb poesia, anècdotes i curiositats, que potser ja sabeu...o potser no. 

­­­­­­­­DOLL de POESIA

(Poesia a la font)

Dissabte 20 de maig

 

Un relaxant passeig per les fonts de Barcelona, 

amenitzada per anècdotes i poemes.

Lloc de trobada: Palau Robert, costat Diagonal. 
(Font de la granota) 

         

 Hora 10:30 a.m.     

 Organitza: Grup d’opinió Àmfora

Vocal: G. Bosch

Anoteu-vos-ho a l'agenda!