Aquest és el poema que va obtenir la Viola d'or, als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta:
cau la rosada lenta
de l’hora baixa
Una oreneta
travessa el silenci.
No duc paraules
Fora, un pollancre
trenca el cel amb les branques
i el blau s'esquinça
Biseccionada
per la via de ferro
la nit udola
A la finestra
el meu alè dibuixa
núvols de mandra
En tot viatge
dubtes si és el paisatge
o tu qui avança
Tren és la vida,
que no mira enrere
fins que no arriba
I quan arribes,
panteixant i cruixit
tot s'et revela
com el joc més senzill.
Inexorable el camí.
Avançar és morir
i és néixer cada dia
una mica més
Una llum nova
ara trenca la fosca.
El dia ovula.
Eva Moreno i Bosch
Falta la 3 i la 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada