La dolça poesia de la Rosa Maria, sempre tan lluminosa, tan musical i cada cop més madura, ens fa còmplices dels seus records. Aquest cop ens ho explica en català.
“Gràcies Sebastià per recordar-me que es possible”
L’aroma d’aquella espessa tassa de xocolata
i la música daurada d’uns altres temps
em van portar al record la bellesa
del paisatge del migdia
quan un mantell de fulles seques de suaus tonalitats
cobria el sòl d’aquell carrer.
El llibre amb la seva coberta de platja solitària
i la melodia de “Blue-Moon”
van cobrir les meves ales blanques
i en aquest breu instant vaig renéixer a l’amor
en una freda tarda de tardor.
Molts estels i pocs núvols
es refugiaven en aquell màgic lloc
d’un racó celestial
de la nostra ciutat de Barcelona.
Rosa Maria Vargas
Dolcos records, als que tinc amb tu. T'estimo
ResponElimina