Es va llevar amb la primera claror. Quan va anar a ficar-se les sabatilles va caure al llit. Després del segon intent va comprovar que els peus no li entraven a les sabatilles perquè només li anaven cap enrere i novament va caure sobre el llit. Resignant-se, va acotxar-se i va seguir dormint amb la convicció que complia amb el millor dictat de la raó, perquè hagués estat un dia d’aquells en què tot et surt del revés.
Eva Moreno
No si val donar la culpa a les espardenyes, quan es té mandra de llevar-se...
ResponEliminaPetons.
Ha, ha, ha...
ResponEliminaNo em diràs que com excusa no és original!
Una abraçada!