Com gats que en la foscor, rabents,
s'esmunyen pels forats, silents,
les tenebres s'escolen
per les escletxes
de l'alba.
Trenca el silenci de la nit
el gall de plomes negres
i anuncia un dia
trist, de boira
i gebre
Glòria
Sembla que aquesta mena de temps no agrada massa. A mi no em fa res, la llàstima és que no es pot ni sortir, no sigui que se t'emporti el vent.
ResponEliminaCuriosa la forma del poema, es va fent petit, petit fins a desaparèixer en la boira.
Hi ha gent que els hi agraden aquests dies. Em costa d'entendre, però hi ha gustos per tothom. El vent el trobo especialment molest i desagradable.
EliminaI el poema va sortir així, com un dibuix i em va semblar bonic.
:)
Jo ho miro per el costat bo........podrem anar a buscar espàrrecs i és divendres
ResponEliminaAi, amb la boira no sé si trobarem gaires espàrrecs.
EliminaAra, això si que es veritat, avui és divendres... i demà dissabte!
punyent i preciós, gràcies
ResponEliminaGràcies, Xelo. M'agraden els poemes curts. A vegades m'enrotllo massa...
Elimina......després d'un dia dolent, sempre en ve un de bo !....no ens desanimen, ara ; )
ResponEliminaDoncs demà serà un bon dia. I diumenge CALÇOTADA! ;D
EliminaPer mi, un dia de boira i gebre no és pas trist, té el seu encant i de vegades ve de gust, que aquí tampoc en tenim tants...Veus, el que a mi em molesta molt, és el vent!
ResponEliminaBona calçotada.
També tens raó, tenen la seva poesia. Encara que jo, la boira i el gebre, gairebe no es conec.
EliminaGràcies pels teus desitjos per la calçotada, maca. Et trobarem a faltar!