Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgos
Avui tots els poetes esteu d'enhorabona. Felicitats per la part que et toca.
ResponEliminaGràcies, XeXu, és bonic que la poesia i els poetes tinguem el nostre dia! :D
EliminaÉs molt bonic aquest poema que parla de la veu poètica. Feliç dia a tots els que com tu l'estimeu i la conreeu!!
ResponEliminaJo també el trobo molt maco, i adequat per aquest dia.
EliminaFelicitats a tu també, que l'estimes i la gaudeixes!
Ja l'havia llegit, perquè com que l'any passat hi vaig participar, m'envien molts correus, aquest any m'ha fet mandra...És un bonic poema.
ResponEliminaL'ha publicat a forces blocs. Normal. És bonica i molt indicada pel dia d'avui.
EliminaPetons!
L'endemà seguirà sent el dia de la poesia.
ResponEliminaPer mi tots els dies de l'any!
EliminaPerò avui he pogut recitar, que m'agrada molt, i compartir-la amb més gent, Josep.