dimecres, 27 de març del 2013

" RECTOR " de Montserrat Aloy

La nostra Cantireta i la seva visió lúcida i irònica del que ens envolta.


Amb paraules sotacoll,
profundament laríngies,
la paraula de Déu troba el racó
per sota l'abric de llana,
i sense fer-se notar la missa del diumenge
ens eleva fins el pastiset de crema
que menjarem després de dinar.

                      M. Aloy


6 comentaris:

  1. I és que sota l'abric de llana s'hi està prou bé oi?? Visca la cantireta i el seu do de la paraula!
    Me'n donarien de pastisset de crema a mi??

    ResponElimina
  2. Alba... sent tan excel·lent persona, oi tant, i dos pastissets i tot!

    Aquesta sinyora té una gran imaginació. MMm... pastissets de crema.... Amèn! :D

    Petons ben sincers!

    ResponElimina
  3. Caram, a missa de dotze i ja pensant en el pastís...Que no hi ha vermut primer???

    ResponElimina
    Respostes
    1. La M.Roser té raó. El vermut és el primer que s'ha de fer en sortir de missa. Ja hi haurà temps pels pastis després, Cantireta.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...