Amb
paraules sotacoll,
profundament
laríngies,
la
paraula de Déu troba el racó
per
sota l'abric de llana,
i
sense fer-se notar la missa del diumenge
ens
eleva fins el pastiset de crema
que
menjarem després de dinar.
M. Aloy
I és que sota l'abric de llana s'hi està prou bé oi?? Visca la cantireta i el seu do de la paraula!
ResponEliminaMe'n donarien de pastisset de crema a mi??
Ja veus que diu l'autora!
EliminaConvidada, doncs.
Alba... sent tan excel·lent persona, oi tant, i dos pastissets i tot!
ResponEliminaAquesta sinyora té una gran imaginació. MMm... pastissets de crema.... Amèn! :D
Petons ben sincers!
Guardeu-me'n un per a mi!
EliminaCaram, a missa de dotze i ja pensant en el pastís...Que no hi ha vermut primer???
ResponEliminaLa M.Roser té raó. El vermut és el primer que s'ha de fer en sortir de missa. Ja hi haurà temps pels pastis després, Cantireta.
Elimina