Segona part del poema de l'Eva. La primera és aquí.
* *
Si voles en la meva alçada
hauràs de
distingir al tacte
una sola
gota d'aigua d'entre tota la pluja caiguda
una sola
fulla d'entre tots els camps ploguts
una
sola escata dins un niu d'ofidis
una sola pausa
d'entre tots els versos
un
sol instant d'entre totes les hores
Malgrat que aquest instant
serà tan volàtil
com el batec de les ales
del dia d'una papallona
Sabent que després
quan el sol s'esmunyi dia
avall
i les ombres s'allarguin
aquest instant
serà només
m
a
e
i
m
r
ò
Perquè la memòria
és la cèl·lula que
conforma totes les coses
que aspiren a la vida
erigeix el ser
esculpeix la carn
edifica les hores
designa l'oblit
teixeix la nostàlgia
Eva
M'agrada molt això de la memòria que teixeix la nostàlgia...La meva se'n deu fer un tip...Sort en tenim dels instants que resten en la memòria. Un bonic poema. Felicitats a l'Eva.
ResponEliminaÉs un poema preciós, una mica llarg pel blog, per això el poso dividit el tres parts.
EliminaEn nom de l'Eva i per la part que em toca, gràcies, M. Roser.
I petonets!