El fum de la màquina, immensa, omplia l’andana
coberta de temors i amenaces impalpables.
Cossos en moviment cercant papers miraculosos.
Segells subjectats per cordills,
xops de demandes denegades, estampen
en papers rebregats camins d’incerta salvació.
Mans que carreguen maletes a punt de partir
empenyent infants atemorits
pels violents sospirs de la locomotora.
Els seus ulls abrandats
confonen la negror de la màquina
confonen la negror de la màquina
amb les capes que pengen sota uns tricornis.
Més tard, en temps de llibertat,
l’infant entendrà la diferència
l’infant entendrà la diferència
entre els mateixos colors.
Joan Bernadas
Joan Bernadas
Publicat el 29.03.11
Hi ha molt de dolor amagat en aquest poema i mals records...
ResponEliminaPetonets.
Ja ho pots ben dir. Vivències que no s'haurien d'haver tingut.
Elimina