Amaga
la boqueta, se la tapa amb les fulles més petites. De tant en tant
les fulles es separen, de la boqueta li surt fum blau, i xiula. Molt
fi. Per fer-li companyia les flors de borratja li envien olor i la
pluja la ruixa perquè no estigui trista. Viu i mort així: voltada
d'afecte i gentilesa.
M. Rodoreda
"Viatges i Flors"
"Viatges i Flors"
efímera i entendridora flor
ResponEliminaMolt tendre.
EliminaTe una vida curta, però no li falta afecte, això consola.
Pobreta flor, fa una mica de peneta, sort que té bones companyes...
ResponEliminaSi, pobriseta, sort que la borratja és bona companya.
EliminaVa molt bé tenir bons companys, bons amics!!!