Gracies, M.Roser!
Voldria ser la pluja
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.
Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.
Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.
que amara amb gotes de plata,
la teva pell.
Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses,
d'un bell jardí.
Voldria ser la llàgrima
que et rellisca suaument cara avall,
quan estàs trist.
Voldria ser un petó tendre i dolç
i posar-me en els teus llavis,
quan estàs sol.
Voldria ser el teu somni...
perquè quan et despertis de matinada,
pensis en mi.
M. Roser Algué
Vendrells
És preciós i dolcíssim!!!
ResponEliminaVenint de la M. Roser no podia ser d'altra manera!
EliminaM'encanta, la M. Roser té una senzillesa i delicadesa impressionant. Has fet una bona tria entre les seves grans petiteses.
ResponEliminaÉs un poema deliciós. Però en té de molts altres igual de bonics al seu llibre. Els anirem rellegint!
EliminaVoldria fer un poema com aquest!
ResponEliminaAi, Helena, i jo també...
EliminaGRÀCIES GLÒRIA, em fa molta il·lusió que alguna cosa escrita per mi, algú la valori el suficient com per posar-la al seu bloc... Moltes persones m'han dit que és el poema que més els agrada del llibre i això que jo no n'acostumo a fer-ne, de temes amorosos...
ResponEliminaUna abraçada, amb tot l'afecte del món i més!
És delicat com el cristall al besllum. I el final és de sospir... Felicitats!
ResponElimina