"AD FINEM " 3

Tercera i última part d'aquest llarg poema. Aquí teniu la primera i la segona, si el voleu llegir complert. Jo el trobo preciós.

Perquè la memòria

és la cèl·lula que conforma totes les coses

que aspiren a la vida

erigeix el ser

esculpeix la carn

edifica les hores

designa l'oblit

teixeix la nostàlgia.

Aquell que s'hagi d'hissar amb mi

que faci de cada veu un sol acord

de paraules abraçades com harmònics

i que no esperi que els mots

extingeixin la veu dels silencis

però si és necessari

que sagni el poema intuït

i que no demani al verb més temps

que aquell que ens ve conjugat

que regali un riure frondós

bosc sacsejat per les brises

les mans obertes,blanes i lentes - fràgils nenúfars

fèrtil la pell - vital paisatge d'incendis i dunes

que sobrevisqui al plaer de l'ego

però que mori en nom de la vida

en nom de la memòria

en nom de l'amor

en nom de

l'oblit

.

Perquè jo sé que la realitat no podrà tant

Llavors aquella nit caldrà morir

abans que un nou sol estengui els seus braços

per perdurar in eternam només oníricament

víctimes del somni més alt

I després

quan el temps cobreixi de raons totes les distàncies

i s'instal·li potser el fred dins els llençols

que el pit d'aquell ocell

sigui una casa

i que aixoplugui un foc rogenc

on abocar-hi l'odi

refugiar rancúnies

extingir retrets

i avivar

                                                           s                a               s

                                                    e         p        r      n      e

                                                                      e              c

                                  Eva Moreno