dissabte, 22 de febrer del 2014

" COR VALENT "

Itineràncies poètiques, dedicades al Centenari de Joan Vinyoli.



El nostre cor, 
amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
  transcendental.
  Però en l'aire la soledat corglaça,
  i en mirar avall, el  vertigen i
 l'esglai.
  Cal mesurar l'esforç de la volada
  car només són dues les cansades ales
  i el cor, valent, és de cristall.

                         Glòria


10 comentaris:

  1. I no hem de deixar de fer anar les ales encara que ens costi fer-les bategar. El nostre vol és la nostre felicitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa, a vegades estan cansades i fan mal, però com tu dius, és el preu de la nostra felicitat, de la nostra llibertad.

      Elimina
  2. ens fa tan feliços volar que de vegades descuidem el dolor de la caiguda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així i tot val la pena intentar-ho, si és el preu de la nostra felicitat.

      Elimina
  3. Totalment d'acord, abans d'emprendre el vol hem de tenir clares les nostres capacitats voladores...
    Petonets , Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ens passi con l'Ícar... :(
      Però s'ha de combinar la prudència amb la gosadia. Com si això fos fàcil!!!
      Bon diumenge.
      Petonets.

      Elimina
  4. Respostes
    1. És un preu que hem de pagar per la llibertat. Arriscar-nos i volar lliures, prudents, però sense "tuteles" ni paternalismes que ens volen tallar les ales.

      Elimina
  5. Que bonic! El final és molt lúcid, està molt bé això de volar però no es pot fer de qualsevol manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La il·lusió, el desig ens dona ales, em de sospesar, però, on de lluny, com d'alt podem arribar.
      Estic contenta que t'agradi, Sílvia.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...