260è JOC LITERARI

CASTELLERS 
 

En Roc i en Pere es coneixen des de menuts, van coincidir des del parvulari fins a acabar els estudis i mai es van relacionar. Passaven la vida l'un al costat del altre sense compartir jocs ni aficions, ni demostrar cap empatia. Es saludaven i prou.

L'un era un gran amant de l'esport i a l'altre li apassionava la música. Dos vides paral·leles, sense res en comú... fins que al poble es va crear la Colla Castellera.

Allí si que van coincidir tots dos i també van coincidir, per la seva constitució física, a la base. Junts, ben aprop, poc a poc van anar reconeixent l'un en l'altre un company ferm, coratjós, valent en qui es podia confiar, que no defallia. Un a frec de l'altre van saber que, malgrat els seus diferents caràcters i aficions, tenien molt en comú.

I amb el temps encara en van tenir més: els seus fills bojament enamorats van iniciar una nova vida junts. Ara eren consogres.

Avui era 30è aniversari de la Colla, un dia molt especial, que va arribar al seu punt culminat en sentir la cridòria i els aplaudiments. Suats i en tensió al peu del castell van saber que la Mariona, la seva neta i l'enxaneta més eixerida de la colla, acabava de fer l'aleta pel damunt del magnífic 3 de 7 que havien aconseguit culminar. De reüll es van mirar i van somriure.

Tres generacions de castellers compartien la mateixa il·lusió!

Seguint el joc de J.M.Tibau