258è joc literari de Jesús M. Tibau. Imatge de Vicent Pellicer
Sota
el capvespre
cau lenta la boirina
de
l’hora baixa
Rere
aquest vidre
on
recolzo la cara
s'adorm
la tarda.
Tot
és crepuscle,
les
pupil·les tenyides
de
lila i malva.
Eva M.
Quina imatge més potent, el paisatge que tenyeix les pupil·les del poeta! Aquesta imatge està donant molts bons fruits. Aviam si trobo una estona i m'animo a escriure'n alguna cosa. Molt bon dia, Glòria!!
ResponEliminaL'Eva fa una poesia molt bona, i no és passió de mare!
EliminaGràcies, Sílvia, per la part que em toca.
Preciosa aquesta filigrana de haikus inspirats per aquest paisatge emboirat...
ResponEliminaFelicitats Eva, a mi m'ha enamorat...
Petonets.
Gràcies, ja li diré a l'Eva, estarà contenta.
EliminaAquesta imatge gairebé màgica es molt inspiradora, oi?
Molts petons, M.Roser
La teva filla deu ser budista, per trobar aquesta inspiració tan serena i bella, que no decau :0)
ResponEliminaTransmet-li la meva admiració i respecte, sisplau.
Ai, gràcies, ja li diré.
EliminaA veure si pot venir el dia de la trobada i te la presento, segur que us caureu bé, és mol eixerida també.
Una abraçada!