divendres, 28 de setembre del 2012

254é JOC LITERARI


L'ENDERROC

Qualsevol del poble que em vegi contemplant el que queda del casalot que va ser la meva llar pensarà que estic trista. O trasbalsada . Ni de bon tros...
El miro i me'n alegro tant de veure'l enderrocat! Avui tancaré un cicle. Començaré una nova vida.
Oblidaré totes les ignomínies, totes les llàgrimes, totes les sevícies que he viscut entre el que resten de aquestes quatre parets, des que la mare es va tornat a casar amb aquell home sinistre. L'únic consol per mi era dibuixar, pintar, en fulls de paper, en quaderns, portes, parets...fins les pedres que trobava pel carrer les pintava. Crec que gràcies això no em vaig tornar boja...
Ara morta ella, una mare que no va saber o no va voler veure el meu sofriment, i mort ell, el meu botxí, em sento alliberada.
I amb els diners que el banc m'ha donat per la venda de la meva presó -una bona picossada- me'n vaig a on el cor em porti. A viure!



 La nostra participació al 254é JOC LITERARI
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Sílvia 27 de setembre del 2012, a les 15:33

    Olé, això és tancar portes i enderrocar murs. Hi ha històries en què més val fer net! Molt esperançadora, aquesta veu :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap28 de setembre del 2012, a les 0:01

      L'esperança no s'ha perdre mai. Ni la il·lusió.
      Petonets, Sílvia!

      Elimina
  2. Jesús M. Tibau27 de setembre del 2012, a les 16:39

    agre record, llibertat per fi. Gràcies per participar

    ResponElimina
  3. Enric27 de setembre del 2012, a les 17:38

    sempre endavant Glòria...
    Bona interpretació, per diferent, de la foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap27 de setembre del 2012, a les 23:56

      Cal tirar endavant, encara que n'hi ha que ho tenen molt difícil. No s'ha de perdre ni l'esperança, ni l'esperit.

      Elimina
  4. cantireta28 de setembre del 2012, a les 10:36

    Fer net, Glòria. Deixar la paret sense els mobles que hi estorbaven.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap29 de setembre del 2012, a les 0:38

      Si no són bons ni els records fan falta.
      I començar de zero.
      Gràcies, bonica.

      Elimina
  5. Carme Rosanas28 de setembre del 2012, a les 12:18

    Es respira a fons llegint el final del teu conte!

    Fora maltractadors i a viure!

    ResponElimina
  6. M. Roser28 de setembre del 2012, a les 22:55

    També ets pràctica tu,eh? No cal rabejar-se amb el record de les males experiències. Va molt bé començar de nou, la vida sempre dóna noves oportunitats...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap29 de setembre del 2012, a les 0:43

      Rabejar-se en les males experiències té un punt malsà, tòxic.
      Començar de nou pot no ser fàcil, però és la millor manera d'encarar el futur.

      Elimina
  7. Rafel3 d’octubre del 2012, a les 20:58

    Molt bona interpretació. Un alliberament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap4 d’octubre del 2012, a les 1:10

      De tant en tant em surt la vena dramàtica. El teu és més divertit!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...