Hi han amors que no ens donen més de disgustos...o és que no són amors?
quina inversió més poc fiable!
Millor hagués estimat un peix,
un ocell, una flor o potser un arbre.
Era un amor en números vermells
sempre aportant més del que jo rebia.
Amor sense interès, quin desgavell!
petons devaluats, sense folia.
D'aquest amor ruïnós, ara en fallida,
cancel·laré el dolor que m'has deixat,
Liquidaré la sang de la ferida,
manllevaré els petons que no he donat.
I seguiré endavant, vivint la meva vida,
buscant en qui invertir el meu cabdal.
D'amor en bancarrota, punt final.
Xavalla d'amor que ara em fa mal.
Glòria
Publicat el 16.02.11
Venedors de fum, com a "Momo", de Michael Ende. De vegades val més un petó que un vers robat.
ResponEliminaUn petó és un petó. Però ha de ser sincer. I de tornillo.
EliminaAmor i diners no s'entenen massa. Pots fer servir metàfores econòmiques, però si els barregem... és un mal negoci!
ResponEliminaEn les parelles sempre sol haver-hi una part que hi posa més que l'altra. Això és natural, però en ocasions n'hi ha un que només és deixa estimar, quan no pren el pel. Això no és amor, certament! Fora, no interessa!
EliminaGràcies, XeXu, per la visita!
M'agrada tant d'aquest poema! Per les metàfores tan reeixdes; que, com diu el Xexu, tot i ser econòmiques van en contra d'aquest tipus d'amor interessat en què un hi perd més que hi guanya.
ResponEliminaAixò és el que pretenia en el poema. Parlar d'aquest amor que no és de parella, perquè només estima un.
EliminaPetonets, bonica!
Trist i emotiu poema...
ResponEliminarecapital.litza el teu cabdal amb il.lusio i inverteix en vida.
Petons
Això és el que intento. A veure si em donen més que el ING direct ;)
EliminaPetonets, Enric!
Hi ha amors que no valen gaire la pena...Deu ser perquè no són amors...
ResponEliminaPetonets.
No, no són amors, aquestes persones només s'estimen a si mateixes i fan mal al altre.
EliminaPetonets.