RELATS CONJUNTS: Esmorzar a l'herba

La nostra participació a Relats Conjunts

- Philippe, des de que vols fer de mecenes d'aquesta colla de morts de gana de pintors, em demanes unes coses ben estranyes! Ves si hem d'anar  a esmorzar al bosc! Tu saps la incomoditat que suposa anar pel bosc amb aquestes faldilles, i les enagües emmidonades i els refajos?
I s'hi m'assento a terra amb al corsé és un turment, una tortura, un martiri. I després per aixecar-me... vaja, que no! Ves-hi amb la teva dona!

Al Balneari? Caram! Sempre està al balneari la teva dona, o està molt delicada o l'hauràs de vigilar!  Si, si, ja callo, no t'enfadis.

Dius que m'immortalitzarà, pots contar, qui el coneix a aquest pintor? Si vols que m'immortalitzin que vingui a casa i al salonet que em pinti amb la Lulú a la falda. O fent veure que llegeixo, que queda molt bé.

Dius que em faràs un regalet si t'acompanyo? Si... i que em regalaràs? Haurà de ser un bon regal, que ja veus que li va passar a la Camille, que se'n va anar amb el teu amic pintamones a esmorzar al prat i la va pintar conilla. De pel a pel, ja veus quina gràcia, en Maurice, que és tan gelós, l'ha deixat...

Quin Eduard, quin Manet? Ah! és un altre pintor? Claude, Claude Monet, vaja ara els impressionistes surten com bolets a la tardor.

Va diguem que em regalaràs, chéri!

                                                                   

                                   El d'en Manet, amb la "Camille">