Vaig aprendre a fer el primer llaç
gràcies a tu.
A la fosca cuina et lligaves el davantal
amb una sola mà
Els dits, plens de durícies i penellons,
movien la tela amb suavitat.
Sense saber-ho
repeteixo els moviments a l'invers
repeteixo els moviments a l'invers
i, oh miracle, la llaçada
m’ha lligat a tu per sempre.
m’ha lligat a tu per sempre.
Record de la infància
que conservo com un tresor.
Joan Bernadas
Publicat el 04.04.11
Publicat el 04.04.11
Increïble aquest llaç simbòlic de la memòria que ens fa presents detalls tan precisos i preciosos. M'agraden molt aquests poemes que recreen un ideal passat.
ResponEliminaA mi també. Més quan són records realment viscuts, gravats a la memòria. Una abraçada!
EliminaPreciós i tendre, suposo que aquestes mans amb durícies i panellons, devien ser les d'una àvia.
ResponEliminaUn llaç que lliga a través del temps...
Petonets.
Les mans de les dones de la postguerra devien patir de durícies i penellons. I les avies encara més.
EliminaUn llaç que no es deslliga!