I
nundados
de lírica
N
o es más plena hoy la luna que este instante
S
abiéndonos cometas rutilantes
T
odo fugaz conjunción
A
gua contra piel contra luz contra escama
N
o oímos deshojar los pétalos de las horas
T
an coronados de fulgor
E
s de ley lo que es legal, de ley amar-dejarse-amar
Eva Moreno i Bosch
L'últim vers et deixa bocabadat. Tens una nissaga ben poètica, nena...!
ResponEliminaPetons!
Si, noia, deu ser genétic que ens agradi la poesia.
EliminaCelebro que t'agradi el poema de l'Eva.
Una abraçada!
És un gran instant! Llegit en vertical i horitzontal. Com la Montse, m'ha captivat el missatge del darrer vers. És de llei i hauria de ser natural. Molt bo! Una abraçada.
ResponEliminaL'Eva té molta afició a fer acróstics i poemes visuals.
EliminaM'alegra que el trobis bonic. :D
Gràcies per lapart que em toca!
Segurament que si estimar i deixar-se estimar, ens ho imposessin per llei, ja no seria el mateix...Jo també el trobo original!
ResponEliminaPetons.
Tens raó, M. Roser, ja fora una altra cosa.
EliminaGràcies, bonica, i bona nit!