Aquest poema és de la meva neta, que té 8 anys. A l'escola observen les estacions del any i la tardor li ha inspirat aquesta poesia tan bonica:
Quan arriba la tardor
el bosc canvia de color,
Hi podrem trobar castanyes
i bolets, que són mot bons,
sobre tot els rovellons.
Hem de cuidar tots el bosc
perquè amaga molts tresors.
Ada Casals
Oi que ja apunta maneres?...
Publicat el 13.10.11
Jo hi veig una futura poeta, amb vuit anys jo no feia aquests poemes! I, a més, té bon gust pels bolets ;)
ResponEliminaSi?, em faria il·lusió, jo m'ho passo tan bé amb els poemes.
EliminaHa, ha, si que té bon gust pel bolets, si...
Una abraçada!
el meu fill petit d´11 també en fa algun...
ResponEliminaQue orgullosos ens sentim oi?
Em cau la bava! :D
EliminaM'agradaria llegir-me algun del teu fill.
Una abraçada!
Vinga, els plançons al poder!!
ResponEliminaLlegim, i meravellem-nos...
Doncs, si. Sava nova.
EliminaAixí és comença!
Normalment a els infants que tenen algun poeta a la família, se'ls nota...Encara que de vegades no saps on comença i on acaba la imaginació de l'infant...
ResponEliminaPer tenir 8 anys, aquest poema està molt bé. A les noves generacions els toca agafar el relleu...
Petonets.
Ara els nens tenen molts estímuls, a part de la família, a les escoles amb els Jocs Florals i Certàmens Poètics ja comencen a endinsar-se en la poesia sense espantar-se gaire. Les meves quatre netes tenen algun premi de l'escola. Els nens, per ara, nomes juguen a pilota, clar que són els més petits.
EliminaUna abraçada!