Un poema per avui, que hi ha lluna plena
No puc apartar de tu el meu esguard,
No puc apartar de tu el meu esguard,
rellotge sense hores, moneda argentada,
perla de la nit, espill sense imatge.
Hipnòtica llum:
Tu senyales l'hora per les dones gràvides,
i manes fluctuar el mar i l'onada.
Blanca i Fantasmal,
quan brilles de nit, tu ets el diner
que paga basardes.
Lluna mentidera, que preciosa ets!
Que poc assenyada!
Una nit minvant
negra nit a l'altre,
Fins a esdevenir moneda de plata,
deliri de llops i de verges pàl·lides.
Glòria
Publicat el dia 17.02.11
Publicat el dia 17.02.11
T'he imaginat llegint-me'l... Tinc un calfred de bellesa.
ResponEliminaNoia, em faràs pujar els colors!
EliminaNi que fos la Xirgu... ;D
La imatge de la lluna poc assenyada i el ritme cavalcant de les nits fins arribar al deliri son una autentica passada.Ptns Gloria
ResponEliminaHa, ha, ha, ja t'imagines la lluna fent de les seves.
EliminaQuina imaginació, Enric! ;)
M'ha agradat moltíssim això de "Blanca i Fantasmal, quan brilles de nit, tu ets el diner que paga basardes". Una gran descripció de la lluna! Com la Cantireta no puc evitar imaginar com el llegeixes. Petons
ResponEliminaA mi la lluna plena, tot i sent tan bonica -perquè mira que ho és- em fa una mica de basarda...no sé el motiu.
EliminaCaram, al final pensaré que els llegeixo bé el poemes, jo!
Perquè serà que ens atrapa la màgia de la lluna, potser perquè és misteriosa i no la podem abastar...Em sembla que la lluna va fer el ple el diumenge, però tan se val encara que no sigui ben rodona...
ResponEliminaBona nit.
M.Roser, la lluna va canviant, de forma, de color i de tan bonica que és sembla màgica!
EliminaI no cal filar prim. Malgrat que el ple era diumenge avui també està rodoneta. (Tu dissimula, dona)