Ploure
és un verb d'aigua fosa
que
llisca món avall fins trobar-te.
No
pot viure sense tu,
esclava
humida de tocar-te.
I
el sol, envejós de tants besos,
desfarà
boires, núvols i tempestes,
per
morir dolç s recer de la teva ombra,
satisfet
del llarg viatge.
Jesús M. Tibau
Bonissim
ResponEliminaEn Tibau és un valor segur. Tots els seus poemes són bons.
EliminaEl sol té gelos de la pluja que l'acarona, i la torna boira per poder-s'hi acostar, i morir a la seva ombra...
ResponEliminaHo expliques tan bonic...
EliminaAixò és un poema, M.Roser!