Tal com s'havia previst ens hem deslliurat del rei Pocawertgonya entre l'alegria del poble en general.
Mireu com crema:
i com abans li canten les absoltes, perquè es perdonin els seus pecats, que en devia tenir molts i grossos:
El poble ho va commemorar amb una sardinada. Hi va assistir nombrós públic, entre ells en Wally i una colònia de meduses molt perilloses.
Aquí ho veureu. ;D
A aquest també li vau cantar les absoltes? Vols dir que ho mereixia?
ResponEliminaNo se les mereixia, però pagant Sant Pere canta.
EliminaA mi això de què es cremi al Carnestoltes, el rei dels pocasoltes, no em fa cap gràcia!!!! :( Pobre....
ResponEliminaAlba, a tu tampoc et deuen agradar les falles, no? Allí cremen un munt de ninots, pocasoltes o no,
EliminaMolt bé, ja hem cremat un Pocawertgonya, per quan els altres?
ResponEliminaA un per any no acabarem mai de fer net. Amb els que queden....
EliminaVeig que us ho vau passar força bé, tot i que a mi el Carnaval, no és una festa que em faci massa gràcia...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Tampoc són festes que m'entusiasmen, però aquí a Sants ho celebren tot, som molt "jaraneros"
EliminaPetonets, M.Roser
el que mereix aquest és això, l'infern de foc
ResponEliminaDoncs ja està fet!
EliminaI després sardinada!!!
Llàstima que aquest Pocawertgonya no es mereixia aquest final ell tan sols era el rei del Carnaval . N’hi ha d'altres que... millor no dic res ...
ResponEliminaTots els reis dels Carnaval acaben de la mateixa manera. La senyora Quaresma no perdona!
Elimina