dimarts, 25 de març del 2014

LA PERFECTA CASADA...

Tres mostres d'un decàleg que tenia la finalitat de fer la vida agradable al marit... I la dona que es foti. 
Encara que sembla del segle XVIII, és de 1953.




 
Hi ha més "perles". Un altre dia us les ensenyaré.
I encara que semblin acudits, la cosa anava d'aquest pal...

                                                               :(
Em fa pensar en el poema de la Marçal.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

18 comentaris:

  1. Sergi25 de març del 2014, a les 0:46

    No vagis tan lluny. Any 2013, triomfa a les llibreries el llibre 'Cásate y se sumisa' de l'arquebisbe de Granada. Aquells temps que alguns enyoren dels '50 i '60 no han acabat de passar mai. Ni els '70, res. No s'evoluciona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap25 de març del 2014, a les 3:32

      No sé qui comprava aquest llibre del arquebisbe. Les meves amigues llegien "Les ombres de Grey", que encara que també amava de submissió, pel que comentaven, la cosa anava per altres viaranys...

      Elimina
  2. Anònim25 de març del 2014, a les 8:53

    Ja que has tret el tema....

    Estan un home i una dona tancats en un ascensor, i la dona es comença a posar catxonda i en això va i li diu:
    - Fes-me dona!!
    I l'home es descorda el botó dels pantalons, es treu el cinturó, se'ls baixa, se'ls treu i li diu:
    -planxa'ls

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:25

      El que m'estranya és que no li demani que li planxi els pantalons després de la rebregada.

      Elimina
  3. Núria Martínez (Bruixeta)25 de març del 2014, a les 10:17

    El més greu es que encara hi ha dones que pensen així. Homes per suposat, però dones? Que trist...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:30

      Hi ha dones absolutament dependents de l'home. Tragant amb tot per no perdre'l en una relació d'absoluta inferioritat. Avui en dia costa d'imaginar-ho.

      Elimina
  4. Carme Rosanas25 de març del 2014, a les 10:19

    Per a mi ni una submissió ni l'altra... uf! quins mals records, per sort no ens ho vam creure gaire tot això...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:31

      Doncs a mi si que em va marcar una mica l'educació que em van donar. Afortunadament els temps van anar canviant ràpidament.

      Elimina
  5. sa lluna25 de març del 2014, a les 15:21

    Encara passa, malauradament. :(
    El pitjor és que elles segueixen creient que ha de ser així.

    Bona tarda, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:42

      Costa d'entendre. Amb l'educació que és dona avui dia el normal seria una relació d'igual a igual.

      Elimina
  6. Garbí2425 de març del 2014, a les 19:52

    el pitjor de tot és que encara hi ha molts que ho creuen i ho volen.....per sort això cada vegada està més superat

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:43

      Entenc que alguns homes els hi sembli molt còmode, el que ja és més estrany és que la dona ho trobi normal.

      Elimina
  7. M. Roser25 de març del 2014, a les 20:02

    Me'n recordo d'aquest llibre i tens raó, no fa pas tants anys, per sort les coses es van posant al seu lloc, encara que sigui passet a passet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de març del 2014, a les 2:47

      Ha hagut un gran pas endavant. Recordo que quan la meva mare, que era propietària d'un negoci, havia de firmar cert tipus de papers ho havia de fer fent constar "con la venia marital" i la firma del meu pare. Ja veus, quines coses!

      Elimina
  8. cantireta25 de març del 2014, a les 20:57

    :(

    ResponElimina
  9. kira permanyer27 de març del 2014, a les 11:25

    Tant per escriure al respecte, tanta feina per fer encara... i el pitjor es que encara hi ha mares joves que inculquen aquesta mentalitat a generacions futures...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap28 de març del 2014, a les 1:11

      Doncs costa entendre que hi hagin mares així, amb tot el que s'ha avançat.
      Queda feina per fer encara.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...