Una flor no fa estiu...però fa primavera.
Benvinguda!
És la rosella reina i senyora
dels camps de blat;
dels camps de blat;
enrojolada com
camperola
aixeca atenta el seu negre cap
per mirar alegre el mar d’onades,
per mirar alegre el mar d’onades,
verdes o grogues que el vent bressola,
del seu reialme.
del seu reialme.
No sent enveja d'altres
veïnes,
ni de companyes de la ciutat,
ni de companyes de la ciutat,
tampoc d’aquelles
que ara
embelleixen les jardineres
embelleixen les jardineres
de cases riques i
senyorials
- les roses roges, gardènies blanques,
grogues mimoses, lliris morats-
- les roses roges, gardènies blanques,
grogues mimoses, lliris morats-
que presumeixen
de ses fragàncies i
dels seus pètals avellutats
dels seus pètals avellutats
Mes si un dia del camp l’arranquen
per a posar-la en un pitxer
per a posar-la en un pitxer
ella enseguida es marciria
i d'enyorança fulles i pètals
i d'enyorança fulles i pètals
es llanguirien en un moment…
Glòria
Que no la toquin, que ja està bé on està. M'ha agradat el poema, sobretot les dues primeres estrofes. La darrera no tant.
ResponEliminaQue no la toquin, no he vist flor que es marceixi amb més rapidesa.
EliminaAixí que el poema t'ha agradat ... a mitges.
;)
Preciós retrat d’una de les flors més humils i més belles del camp. Un poema molt adient i ami s’hi m’agrada la darrera estrofa, diu la veritat, es una flor lliure i de campi, fora del seu entorn s’enyora i es marceix
ResponEliminaÉs una flor sense pretensions, però embelleix tot l'entorn amb el seu color tan viu i alegre.
EliminaM'ha agradat molt com la presentes, senzilla i humil, segura de si mateixa malgrat la fragilitat que aparenta. Un poema preciós per al dia d'avui!
ResponEliminaÉs senzilla, és humil, però és la reina dels camps amb el seu roig tan intens.
EliminaCelebro que us agradi el poema, també senzill i sense pretensions.
I de vegades també fa hivern...Molt bonic el poema, és tan fràgil la rosella i tan bella...Mirem-la, però deixem que llueixi al mig de la verdor dels camps...
ResponEliminaBon diumenge, Glòria.
No he vist flor que pateixi més en ser arrencada. Immediatament es marceix. Ja no la revifa ni l'aigua ni la llum. Deu d'estar enyorada dels seus camps...
EliminaBona setmana, M.Roser!
Una flor no fa estiu
ResponEliminani dues, primavera...
però amb tres , ja ens hi acostem !
Deixem-les on son i gaudint-ne la seva bellesa !
Pas a pas, flor a flor, ja tenim aquí la primevera, precursora de l'estiu
EliminaDeixem les roselles on són, d'aquesta manera ens alegraran les nostres passejades pels camps.
trobi aquest poema 6 anys més tard...preciós!!.
ResponEliminaGràcies, Marta, estic sontenta que t'hagi agradat.
EliminaLa poesia no té data de caducitat i les roselles tornen cada any.
:-)