Com el gall del penell,
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta.
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta.
Per deslliura-me’n, l’he llençat
a la mar llisa, lluenta d’onades,
on tu coraller de les
hortes marines,
cerques troballes
Busca el meu cor coral·lí
entre les aigües
Busca el meu cor, coraller.
Si el trobes, guarda-te’l.
Glòria
Segur que si el troba, el guardarà com un tresor...
ResponEliminaPetonets.
És un cor que necessita que l'estimin i l'apreciïn. Amb ganes d'estimar. Petonets, M.Roser
EliminaQuina joia, el cor coral·lí convertit en aquest poema!
ResponEliminaUn cor que vol que el salvin.
EliminaGràcies, Sílvia.
una preciositat...
ResponEliminaT'ha agradat? Estic contenta :D
EliminaGràcies!