RELATS CONJUNS: Ball al Molin Rouge

La nostra aportació Relats Conjunts.

 Ja em semblava a mi que quan la Marion em demanava sortir per anar a veure la seva tieta malalta m’estava enredant.  Però una té tan bon cor que no sabia dir-li que no. Bona si,  beneita no. 

Per això avui l’he seguit i ara me la trobo fent saltirons en mig del Molin Rouge en gran complaença dels homes que la contemplen. Quin ball més destarotat, on estiguin les polques o els rigodons...

Em sento una mica violenta tan mudada,  amb el meu vestit rosa merenga “dernier cri” i aquest capell tan elegant de plomes.  Aquí tothom va fet un nyap i jo com un figurí. Em miren. Té, ara aquell m’ha picat l’ullet!

Haure de marxar sinó em prendran per una “demi mondaine”, una dona de moral distreta. I ja m’agradaria a mi estar distreta! Que l’ensopit del meu marit no em “distreu” gairebé mai .

Sembla que aquell de l’ullet s’acosta, quina vergonya!  Apa, si és Monsieur Bonvivant, el veí de davant de casa!  El dels binocles, que sempre em mira des de el seu balcó, que vol ballar amb mi. Que faig ara? Quin compromís...Doncs au, ballarem, que tampoc faig cap mal. A demés el senyor Bonvivant té uns ullets blaus que m’encaterinen i fa molt bona oloreta a tabac de pipa. Un ball només i després cap a casa. 

I quan arribi la Marion que es prepari! Que s’ha cregut, la mentidera!  Qué és això de que ella s’ho passi tan bé i jo tan avorrida, ja em sentirà!

   

                                                                                              ;)