Agafa’m les mans
i explica’m com és el teu món.
Agafa’m les mans
i veuré amb els teus ulls.
I m’ensenyaràs
com és el teu món.
Diguem quin color té la terra.
Diguem
com és el mar, el sol,
l’herba, les flors, els arbres,
la lluna i els estels.
l’herba, les flors, els arbres,
la lluna i els estels.
Diguem quin color té l’aigua
I l’aire que m’acarona la cara.
Explica’m com ets,
com sóc jo.
Ensenya’m a caminar
I l’aire que m’acarona la cara.
Explica’m com ets,
com sóc jo.
Ensenya’m a caminar
pel teu
món
perquè m’agrada tal com és.
Agafa’m les mans,
amic meu,
i acompanya’m a tot arreu.
Fins que pugui anar sol.
perquè m’agrada tal com és.
Agafa’m les mans,
amic meu,
i acompanya’m a tot arreu.
Fins que pugui anar sol.
M.Àngels Carreras
Aquarel·la: Rubén de Luis
Molt bonic aquest poema...Mirant els ulls es poden descobrir moltes coses!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Els ulls són dos finestres que mostren els sentiments. No diuen mentires.
EliminaPetonets, M.Roser!
Me recorda la subtitulació que en dic jo del que li faig al meu plançonet... molt tendre, aquest poema. La darrera frase, però, no la podrem aplicar mai, em temo.
ResponEliminaÉs un poema ple de dolcesa. I d'esperança.
EliminaUna abraçada, estimada!