RELATS CONJUNTS: Joana D'Arc

La nostra col·laboració a RELATS CONJUNTS

La vida de la Joana D’arc era força avorrida, bé, d’avorrida no n’era, que de feina no en faltava, diguem que era monòtona. Envejava sovint a la seva germana, la Bernardette Soubirous que casada amb en Bonito de Clermont vivia al poble i tenien una cèntrica botiga que li permetia xerrar tot el dia amb els clients.

Ella, allà a pagès, vivint amb l’oncle Jacques Berthieu, que li donava més feina que ajuda, pocs al·licients tenia. Treball si: l’aviram, l’hort, el tros. El tros era ocupació de l’oncle, però ell en passava. Deia, mentre fumava la seva pipa, que el tenia al guaret i així  estava, erm. L'oncle tenia una sola afició: pintar figures a la façana del mas. I no ho feia malament. Va ser un precursor del graffitis.

Estava cansada, desmotivada, desanimada... Tot va canviar amb l’arribada de Felip Neri, que va passar per allí demanant feina. Malgrat les reticències de l’oncle la noia el va llogar, li aniria bé tenir uns braços joves i forts i si aquests braços eren el complement d’un jove bru i molt ben  plantat, millor encara.

A demés va resultar molt treballador, treballava al hort, treballava al tros i se la treballava a ella, amb la seva labia i els seus afalacs. I tenia iniciativa. D’ell va ser l’idea de plantar al tros que tenien erm unes llavors cànem que portava al sarró.  Va ser una molt bona idea: del cànem se’n aprofitava tot. De la llavor en feien olis, de l'estopa cordes i  si n’afegia les fulles al pinso de les gallines, posaven ous a desdir. Les vaques també semblaven molt més productives. Estaven pensant en fer formatges.

La Joana d’Arc ara ja és feliç, amb una granja tan pròspera i un home tan formós, tan espavilat i tan actiu, tant de dia com de nit, al costat. Ja no enveja ni a la Bernardette ni a ningú.

                                                                                      ;-)