A l'aparador de la Galerie Romi de Paris...
va exposar una pintura -que no veiem- en un lloc privilegiat, però al lateral podem contemplar el retrat de una dona despullada. Les mirades van a totes al nu i les expressions son molt variades i curioses.
Estupor, curiositat, reprovació, dissimul, desig... el cert que és no deixa indiferent a ningú. Clar que això era al any 1948.
Actualment crec que no calen les mirades obliqües.
ResponEliminaLa bellesa es contempla frontalment.
Actualment el retrat d'una dona nua, encara que sigui amb una postura una mica insinuant, no provocaria les mateixes reaccions, evidentment. Ara la nuesa és prodiga, tot i que nuesa i bellesa no sempre són sinònims...
EliminaHahaha, que bo! Ara hi estem més acostumats, però espero que no m'enganxin a mi, segur que me la miraria també...
ResponEliminaLa pintura té un puntet de picardia que es fa mirar, amb admiració o amb rebuig, però crida l'atenció.
Eliminasi es que som així....els ulls sempre ens van allà on més interès ens desperta.
ResponEliminaSom humans i eròtics. És comprensible l'interès.
Elimina