- Pilonga?. Bé, però igualment ets una castanya, ets de la família I que has vingut a fer?
- A celebrar la castanyada que per aquesta data és tradició en el nostre país.
- Doncs jo també.
- Apa, mira qui ve per allí, sembla una carabassa, oi?
- Si que ho sembla. Hola, qui ets?
- Sóc la carabassa de Halloween
- De quina classe ha dit que era?
- No és una classe, tonta, Halloween és una mena de festa que fan a l'estranger per Tots Sants i que ara, tant si com no, volen que fem aquí per aquesta data.
-AAAh noooo! això si que no. Aquí fem la Castanyada res de coses vingudes de fora.
-Però nosaltres són més divertides!
-Ai, si! pots pensar ni que fossis la Ruperta, que ja ha passat el temps de "1, 2, 3 responda otra vez". Total, que feu aquesta nit, a veure... Perquè la resta de l'any per poca cosa serviu si no és per fer crema, ben bona per cert.
- O cabell d'àngel...
-Doncs, mira, ens buiden per dintre, ens fan uns talls.
-Talls?
-Si, uns talls en forma de ulls i boca i ens posen una llum a dins. I fem de maco!!!
-I això perquè ho fan?
- Doncs perquè representa la llum que ens ha de guiar per tota la eternitat.
-Ah, i això és tot?, Doncs aquí es reuneixen tota la família i els amics i després de soper es mengen castanyes torrades, moniatos també cuits i després els panellets, que són uns dolços boníííssims. I per si et sembla poc ho acompanyem d'un vinet dolç que és diu Moscatell, i als que els hi agrada una cosa més forta veuen anís, que també hi escau molt bé.
- O cava, que si adiu amb tot.
-Aquesta diada és una antiga festa ritual funerària que es ve del segle XVIII, on es menjaven apats de panets i fruits secs, tot resant pels difunts.
- Però el més important es que nosaltres fomentem les reunions amb la família i els amics, la Castanyada és un bon motiu de trobada. Amb aquesta festa del Halloween ho feu tot això?
- No, però a vosaltres os torren a foc lent. Ves quina gràcia, no?
- I què??? En giren una vegada i una altre i dona un gustirrinin l'escalforeta... Després és queda una pell blanqueta i a les persones els hi agradem d'allò més. A demés ens torren amb els moniatos i..."no veas" quina "juerga" ens peguem.
- I tu, carabaseta, a part de les llumetes per fer maco que més fas?
- Doncs els nenes es disfressen per fer por i van per les cases dien "Truco o Trato"
-Truco i trato???
- Si, demanen caramels i tothom els he n'hi dóna!
-Tothom?
-Si, això va començar IX.
- Ui, si que ve de lluny!
- Si, de quan els cristians anaven pels pobles demanant pastissos...
-Demanaven pastissos?
- Si, per les ànimes dels seus familiars.
-Està bé, carabasseta, però avui estem aquí per celebrar la diada com es tradició. Passen els anys i sembla que aquesta celebració tal com es típic celebrar-la s'anirà acabant, però no! Encara que vinguin costums d'altres terres cada any ens reunim per celebrar aquesta tradició i això és molt bonic.
- I sinó preguntem-ho als blogaires: Us agrada la Castanyada???
Relat de Francesca Garcia
Gràcies!
Sííííííííííííí.... que ens agrada!
ResponEliminaGlòria, anava llegint el relat i em semblava que no podia ser teu... tot i que em creia que ho era. I al final he vist que ho havia encertat. Com ens coneixem, ja les maneres d'escriure.
Ai, si ens coneixem, Carme, ja fa temps que ens llegim!
EliminaEl relat és un petit esquetx que va escriure una companya i que vam representar per la Castanyada.
És evident que els blogaires direm que sí, que preferim la castanyada, perquè som molt catalans, i molt tradicionals. Però per als venedors i comerciants és molt més lucratiu que convisquin les dues festes. Per una banda, uns venen castanyes i moniatos, i tot el material per fer els panellets, o els panellets sencers. Per una altra, es venen disfresses i caramels, i objectes de decoració terrorífica. Entre tots, com sempre, fan de qualsevol festa es torni del tot lucrativa. A més festes, més merchandising, això és així.
ResponEliminaI tant si és així! La pela és la pela i s'han d'aprofitar les vendes. Nosaltres vam celebrar la castanyada tradicional, però a la decoració no faltaven ratpenats, aranyes, fantasmes i tota la parafernàlia que s'escau al dia.
Eliminadiuen que un fart de panallets, agafar una bona castanya i que se't mengin el moniato és molt millor que el donin carabasses.....diuen eh
ResponEliminaDoncs penso que és veritat, però aquest any no ho he pogut comprovar.
Elimina:-(
si i tant la castanyada amb castanyes, moscatell, moniatos i panellets molt millor que la carallotada, amb tots els respectes, del "truco o trato" i carabasses i disfresses de mal gust... bon conte!
ResponEliminaDoncs si, Elfree, pensoque hem de mirar de conservar les tradicions tant com es pugui, i si són unes tradicions tan saboroses encara més.
EliminaEl conte és divertit, la Francesca va estar molt inspirada.
I tant que ens agrada la castanyada. Nosaltres ja ens hem menjat les castanyes, els moniatos i els panellets.
ResponEliminaDe carabasses ja en vaig menjar massa al batxillerat.
A això del Halloween ja no crec que ens hi enganxem mai. Passa com a les Festes de Nadal, que per molt que ho intentin, seguim amb l'escudella de galets, amb el Tió i els Mags, per molt pare Noël que ens vulguin endossar.
I a de més d'aquestes menges tan bones, el millor, com diu la castanyeta, és la reunió familiar i el bon humor que sol estar present.
EliminaLes tradicions vingudes de fora mica en mica és van imposant, això potser és inevitable perquè som molt de celebrar-ho tot, però no ha de ser en detriment de les de casa nostra, les de tota la vida. Això ho hem d'evitar.
Tranquil.....Xexu que amb aquesta terra que es Catalunya ho celebrem tot. Aixi, que els comercians no es podrán queixar..¡¡¡
ResponEliminaFrancesca.
Talment, es aixi la comparació.
ResponEliminaGloria, gracies per publicarlo per aquet medi. Es un plaer.
ResponEliminaGracies a tu per permetrem-ho, Francesca.
EliminaJa en vaig publicar un de molt divertit, el de les cites. :-)
http://elquempassapelcap.blogspot.com.es/2016/06/cites.html
Doncs a l'escola de la Sara barregen les dues tradicions i em sembla divertit, sabent d'on ve cadascuna i que les tries totes dues... A mi em tornen boja els panellets, crec que m'he engreixat tots els esforçats quilos que m'havia aprimat darrerament :( Maco el conte! :)
ResponEliminaEs inevitable que ens envaeixin les tradicions d'altres països, sobretot si venen d'Amèrica. I com què no es poden eludir és millor adoptar-les i celebrar-les conjuntament amb les nostres. Castanyes, moniatos, carbasses... I el panellets, quin perill!
Elimina