RELATS CONJUNTS: Diluvi

 La nostra aportació als Relats Conjunts:

Quan Deu va encarregar la construcció d'una arca, a Noè ja li va semblar una feina molt costeruda. I tant que ho va ser! Cada dia es meravellava de la que la nau aguantés el xàfec. Un miracle. 

Buscar els animals per omplir-la tampoc va ser gens fàcil, va enviar a la família a cercar-los arreu i en van reunir un bon grapat. Alguns no els van poder localitzar, els unicorns per exemple, que són bestioles tímides i esquerpes i costen molt de trobar.

Tot això va ser un esforç sobrehumà, sort que Jahvè els protegia. Quan va començar a ploure van lloar-lo de tot cor i es van sentir privilegiats per estar sans i estalvis dins l'arca, més quan van contemplar com s'ofegaven tots els veïns i el bestiar. Feia compasió veure'ls!

Ara després de tants dies de ploure sense parar ja no estava tan segur de que estar dins l'arca fos un privilegi. Els fills no paraven de rondinar, en Sem es queixava de que Gafet gandulejava i Cam s'exclamava de que sempre li toques a ell recollir els excrements de les besties. Les nores s'estaven barallant contínuament per qualsevol bajanada. La seva esposa mirava de posar pau, però fins i tot ella a vegades perdia la paciència, doncs la humitat li estava destrossant els ossos.

D'aigua no en faltava, però el menjar començava a escassejar... I els animals carnívors ja començaven a mirar-se als que mengen herba amb ulls goluts.

Noè, ple de fe, però desbordat per la situació pregava cada nit a Jahvè,  demanant-li que aturés aquell devessall d'aigua. Ja durava vint-i-vuit dies i no es veia capaç d'aguantar una setmana més... Era massa responsabilitat. Pobre Noè. El futur de la humanitat estava a les seves mans!

                                                                                                               :(