Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats,
records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
dissabte, 1 d’octubre del 2016
"UNA FULLA SECA" de V. Vila
La meva bona amiga Valentina no escriu poesia habitualment, però una fulla seca li ha inspirat aquest sensible poema, poema que té per ella gran simbolisme.
Les fulles a la tardor són molt boniques, però saben que s'acabe el seu cicle vital. Quan cauen també deuen enyorar els ocelles que els hi feien companyia a les branques.
Doncs jo trobo que és un molt bonic poema. Ple de sentiment.
ResponEliminaSi que ho és, ella, que diu que no és poeta, l'ha escrit amb el cor.
EliminaUn poema senzill i molt bonic...Ens agraden les fulles que canvien de color, però elles deuen trobar a faltar l'arbre!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Les fulles a la tardor són molt boniques, però saben que s'acabe el seu cicle vital. Quan cauen també deuen enyorar els ocelles que els hi feien companyia a les branques.
EliminaMai m'havia posat en el lloc d'una fulla seca, coses que fa la poesia, que és com una gran metàfora...!
ResponEliminaLa tardor i les seves fulles donen per moltes metàfores.
EliminaLa tardor pot semblar el final de un cicle, però és un pas necessari per l'inici d'un nou.
Tots podem esdevenir fulles seques, cal apreciar qualsevol gafarró dins la vida.
ResponEliminaNo és còmode ser una fulla seca, una companyia, ni que sigui la d'un petit ocell, alleuja la soledat, comforta.
Elimina