De l'amor i el desig...
Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb dits humits
tots els perfils, tots els contorns:
la cala acollidora, l'altiu penya-segat,
els recondits camins, tebis racons...
i tot d'un plegat el cap i el cor em roden!
Sento que tu ets la meva pàtria i el meu mon:
Sento que tu ets la meva pàtria i el meu mon:
No veig per altres ulls, més que pels teus.
No sento cap meu veu, més que la teva.
No dic cap mot més que el teu nom,
doncs res més m'interessa.
I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenyin ben fort, fins a perdre l'alè.
I amb la llengua, lentament, paladejar la sal
que emblanquina el teu cos, fins sadollar
el meu desig que creix. Plaer sens treva.
Glòria
06.03.11
Molt bonic!
ResponElimina;D
Eliminacomencem a escalfar el cap de setmana....m'agrada
ResponEliminaCal estar sempre preparat!
Elimina;)
Em sembla molt maco, però algú et diria que no ens podem lliurar d'aquesta manera, no donar-nos tant. I jo em pregunto per què no pot ser així...?
ResponEliminaSi algú em digues que és molt perillós donar-se així, li diria que té tota la raó. Però seria bonic poder-ho fer, no et sembla?
EliminaEl poema és una mica exagerat, fruit d'un moment d'exaltació...poètica.
no li dónes treva al plaer
ResponEliminaJa procuro fer-ho...en la mesura de les meves possibilitats.
EliminaUau, m'agrada el que et passa pel cap... i pel cos! :)
ResponEliminaHa,ha,ha! Ara si que m'has fet riure!
EliminaMés pel cap que pel cos, però...
Ah, pillina, tu amb l'excusa del la poesia aprofites per fer un bona repassada, he, he...i si a més hi ha el msar pel mig...
ResponEliminaPetonets.
Quina meravella... preciós!
ResponEliminaEspero que trobi un bon far... que il·lumini la tornada. Quin cos... poètic!
ResponEliminahe,he...
EliminaNo se si trobarà el far, però de moment amb el cos ja en te prou. El cos...poètic, vull dir.
maravellosa poetisa.......
ResponEliminaGràcies, Rosa!
EliminaTu que me lees con buenos ojos
;-)