I
Si voles amb mi
hauràs de vestir el teu
vol
de plomes negres i blanques
i coronar tots els cims
Horitzons
recent nascuts cada dia
naixements festejats
amb himnes d'alegria
Si voles de la meva mà
no temis endinsar-te
en un llenç replet de
llibertats
on cada hora de vol és un
assaig
de noves formes
d'estimar-se
No junts, units
dibuixats per un sol traç
agombolats per una sola
aurèola
I que ascendir sigui caure
c e a
t
a r c l m
n
u e u
Cel amunt
mentre el món comença a
aturar-se
sota un cel ferit pels
colors de l'hora baixa
Que al sortir d'un núvol
respiris en el meu esguard
nou aire
per seguir encara
cent núvols endins
Eva Moreno Bosch
*
*
Ai, si poguéssim volar i caure cel amunt...
ResponEliminaMolt bonic.
Gràcies, M.Roser, jo també el trobo bonic i ho deu de ser, doncs va guanyar un premi força renyit.
Elimina:D