divendres, 26 d’abril del 2013

" AD FINEM "

Un poema recentment guardonat de l'Eva . És molt bonic, però força llarg. Aquesta és la primera part.




I

Si voles amb mi
hauràs de vestir el teu vol
de plomes negres i blanques
i elevar-te amb certesa
i coronar tots els cims
Horitzons recent nascuts cada dia
naixements festejats
amb himnes d'alegria

Si voles de la meva mà
no temis endinsar-te
en un llenç replet de llibertats
on cada hora de vol és un assaig
de noves formes d'estimar-se

No junts, units
dibuixats per un sol traç
agombolats per una sola aurèola
I que ascendir sigui caure


                                  c               e                  a                t
                                     a        r       c         l        m       n  
                                            u               e                 u


Cel amunt
mentre el món comença a aturar-se
sota un cel ferit pels colors de l'hora baixa
Que al sortir d'un núvol
respiris en el meu esguard nou aire
per seguir encara
cent núvols endins


                           Eva Moreno Bosch 
*

2 comentaris:

  1. Ai, si poguéssim volar i caure cel amunt...
    Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser, jo també el trobo bonic i ho deu de ser, doncs va guanyar un premi força renyit.
      :D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...