S'amaga
el sol del vespre
mentre el teu braç, al meu recer
busca l'ample tacte dels anys.
mentre el teu braç, al meu recer
busca l'ample tacte dels anys.
El
desig de carícies, que tant hem sadollat,
ens farà companya encara,
tot i l'escalfor que s'allunya,
tot i la llum que s'escapa.
ens farà companya encara,
tot i l'escalfor que s'allunya,
tot i la llum que s'escapa.
Jesús M. Tibau
gràcies per seguir rellegint els meus versos
ResponEliminaÉs que els trobo molt bonics!
EliminaEncara que s'amagui el sol, sempre queda l'escalfor de les carícies...
ResponEliminaPetonets.
Sinceres, tendres, còmplices...
Elimina