RELATS CONJUNTS: L'art de la pintura

 

Quan el senyor em va demanar que li fes de model pel retrat vaig estar la mar de contenta... Ara veig que no tenia gaires motius per estar-ho. Porto quatre hores amb aquest andròmina al cap, aguantant un llibre que pesa d'allò més, i a l'altra mà aquesta trompa i ja se m'està adormint el braç!

D'ençà que faig de model, la senyora em sembla que em té mania i les altres minyones tampoc em poden tragar, em fan de costat i em guarden les feines més pesades per quan el senyor no em necessita. I en aquesta casa amb tanta mainada n'hi ha molta de feina!

Avui ha vingut el coronel a veure com anava el quadre que havia encarregat i sembla que li ha agradat molt, ha dit que amb una model tan bonica com jo tenia que quedar preciós per força i que quan l'acabés n'hi encarregaria un altre. El senyor ha estat content. Parlaven de la pròxima pintura, que podria ser una noia i un soldat festejant o potser de l'alegria de la fe, que ves a saber que vol dir això.

A mi, la veritat, preferiria que em pintessin festejant amb un soldat. I a poder ser asseguda. I sense andròmines al cap. I sense trompeta...

                                                                        Té, ara m'ha caigut el llibre!

                  
    EPILEG:
                                                                         

 

 
< Finalment va pintar-la amb el soldat. I es van enamorar  i  casar. No va fer més de minyona ni de model. Ja tenia prou feina.


Per poder pintar "AL·LEGORIA DE LA FE" el mestre va fer servir una altra minyona. >




La nostra participació als Relats Conjunts.