Les flors a la primavera
son una meravella!
N'hi ha de tants colors:
grogues , roses o vermelles.
I fan un perfum molt bo.
M'encanta la seva olor!
Ada Casals i Bosch
12.05.11
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
Molt bonic Ada, tan jove i amb una sensibilitat tan gran.
ResponEliminaOi que és preciós?
Elimina:D
Abans de res, no m'estranya que et caigui la bava, una néta fent poemes ja, l'àvia deu estar que no cap en ella mateixa! I és ben maco, senzill, però així jo el puc entendre, hehehe! Quina família, tu.
ResponEliminaOi, que ho entens...és que les avies som unes bledes!
EliminaM'alegra que t'hagi agradat el poema, tan visual i entenedor ;D.
Ja ho veus, som una família força poètica...tret dels xicots que els hi va més l'esport.
que no pari i que tant aviat com pugui obri un blog....les lletres son una via de llibertat,encara
ResponEliminaHa,ha,ha
EliminaUn orgull per una iaia tenir la neta blogaire! Veurem si l'afició continua, de moment apunta maneres.
És ben bonic!!! A mi també m'agrada la seva olor! :-)) Petonets per tu i l'Ada!
ResponEliminaEls hi daré de part teva.
EliminaEstarà contenta!
Petonets, Alba!
Realment, expressa el que veu amb els seus ullets de nena...les paraules senzilles , com toca!
ResponEliminaMolt bonic.
Jo el trobo molt bonic, clar que sóc part interessada i hi ha la passió normal de les avies, que és molta.
EliminaPetons!
Meravellós. Es mereix un poema de part de l'àvia...
ResponEliminaSi, tens raó. N'hi vaig fer un quan va néixer, però d'això ja fa nou anys...
Elimina