La Maria dels Àngels ens fa arribar un poema en el que ens explica el molt que la reconforten i acompanyen els estels.
Estic
sota aquest cel
tan
estrellat.
Quan
miro el cel tan fosc
veig
els estels,
ells
em fan sortir l'amor
que
porto a dintre meu.
Em
fan sentir acotxada
amb
la seva llum.
Alço
els ulls i els veig
i
em diuen:
no
estàs sola.
M.A.Carreras
03.07.12
M'encanta mirar al cel de nit i veure tants punts brillants... qui sap si a milions i milions de quilòmetres hi ha algú altre que també mira els estels i es questiona dubtes existencialistes com jo?
ResponEliminaAixò pensen quan mires els estels, Alba?
EliminaEs veu que jo sóc més romàntica...
;D
És veritat, els estels sempre ens fan companyia...
ResponEliminaI són tan meravellosament bonics...
Elimina