El bosc estava d'allò més animat. Eren les festes de la tardor i es celebrava la cursa de velocitat. Com cada any la llebre, un mascle musculat i presumit, al que anomenaven LLAMP per la seva rapidesa, era el favorit i com cada any va costar de trobar qui volgués competir amb ell. Estava cantat qui guanyaria. Sempre era ell qui s'enduia el premi. I a ningú no li agrada quedar derrotat i en ridícul
A la fi va ser la tortuga la que es va apuntar per competir per tres motius: ningú esperava que guanyés, per tant ningú se'n riuria, el premi (més que hipotètic) era apetitós – una panera de verdures selectes a escollir- i la carrera era Benèfica.
La cursa va començar i tothom sap com va anar la cosa:
La tortuga xino-xano, amb un ritme sostingut, va enfilar la pujada.
La llebre va fer un esprint espectacular fins a perdre's de vista....i ja ho sabeu.
Primer va parar per firmar uns autògrafs a uns llebretons fans seus, després unes conilletes del Play Boy que es volien retratar amb ell, mes tard una canya amb els companys... Tot plegat que quan va arribar a la Meta la tortuga ja l'estava travessant.Tothom va quedar molt sorprès, ningú s'ho esperava. La tortuga i la llebre menys que ningú.
La tortuga, que era molt filosòfica, ho va acceptar amb molta filosofia. Va triar de premi una panera amb enciams de varies classes i uns tomàquets raff que la tornaven boja. I després es va encofurnar al seu racó per hivernar fins que l'instint l'avisés de que ja venia la primavera.
En Llamp estava desesperat. Quin ridícul! Era la riota de tothom. Es va refugiar en un cau amb una depressió de cavall.
Sort de la seva promesa, una femella molt espavilada. Va anar a trobar-lo a on s'havia amagat i el va animar i aconsellar de tal manera que l'animal va reviscolar i amb l'assessorament de la xicota va escriure un llibre d'auto- ajuda que va titular “Aprendre del fracàs: 20 maneres de positivar les derrotes” . Va ser un bestseller que al cap de poc es va traduir al anglès amb el títol “Overcoming Failure”. Ja l'han reeditat 3 vegades. Van guanyar duros a cabassos.
La llebre va continuar igual de presumida, però ja no ha tornat a participar en més curses.
La "Moraleja"- Trieu: La constància és una virtut cabdal, amb la que tot s'aconsegueix.
o bé : Els llibres d'auto- ajuda van molt bé... sobretot pels qui els escriuen.
Glòria
jeje mola:)
ResponEliminaGracias a tu cuento tenemos que trabajar
ResponElimina