Del imaginaris viatges junts,
recordo,
recordo,
gràcies a amigues teves,
l’anada a Manresa.
Més de dos anys no tindria.
Quanta feina,
i quin goig per a tu presumir de mi!
Quin goig per a mi presumir de tu!
Joan Bernadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada